Joves 2.0

Enguany, la trobada anual de la Fundació Triangle Jove, que agrupa els consells de la joventut de les Illes, Catalunya i València, tenia per lema "Els temps estan canviant 2.0". Un centenar de joves es reuniren a Ciutadella el passat cap de setmana per analitzar i debatre, des de la perspectiva de l'associacionisme juvenil, els avantatges i els inconvenients de les tecnologies de la informació i de la comunicació, és a dir, de les TIC, i molt en particular, l'actitud -estil de vida- que han generat les aplicacions i serveis que formen l'anomenada web 2.0, és a dir, totes aquestes aplicacions que permeten l'intercanvi d'informació i la col·laboració a través d'Internet, com les xarxes socials, els blocs, llocs per a compartir vídeos, fotos -i el que sigui- i que afavoreixen la constitució i manteniment de les anomenades comunitats virtuals. La mecànica de la trobada era simple i, almanco sobre el paper, efectiva: primer, una taula rodona sobre el tema, seguida per un debat entre els participants. Després, grups de treballs sobre temes concrets, amb la finalitat de confegir una declaració final, la qual s'acabà de redactar l'endemà per tots els participants amb les aportacions dels diferents grups de treball.

Malgrat que ja fa estona que no estic en el grup dels que hom titllaria de "jove" i que la meva actitud 2.0 dista molt de ser exemplar o exemplificant, vaig acceptar al vol la invitació que em feren els organitzadors per ser un dels ponents de la taula rodona inicial, juntament amb Vicent Partal, Immaculada Salamanca i Melissa del Cerro. El debat va ser molt interessant i va mostrar que entre ells, els joves participants, també hi havia una certa fractura digital, és a dir, desigualtats notables entre les actituds envers les tecnologies digitals, tot i que la immensa majoria anaven amb els seus telèfons mòbils de darrera generació i els feien servir de manera ostensible. Però em va quedar la sensació que les actituds 2.0 a tot estirar, eren incipients. La qual cosa, sigui dit de passada, no s'ha d'entendre com una crítica, ans el contrari, tots aquells joves són la mostra més visible de gent compromesa amb el món actual i justament havien triat un tema de discussió que pot ésser cabdal per a la supervivència dels seus respectius moviments, atès que eines essencials per a les formes actuals de col·laboració i creació de comunitats, sense oblidar les seves potencialitats com a eines per a l'organització i la mobilització, com demostra el moviment dels indignats, entre d'altres.

Amb tot, no em puc estar de dir que m'hauria agradat una declaració final més contundent i trencadora. Està dividida en dues parts, en la primera, i amb relació a les tecnologies 2.0, vénen a fer una exposició de fets i, en la segona, fan una llista de compromisos i reivindicacions que tenen, si més no, valor testimonial. Així, per exemple, reclamen la implicació dels agents educatius per garantir la igualtat d'oportunitats també en aquest aspecte; es comprometen a introduir més les TIC en la seva estructura associativa; exigeixen a les autoritats que facin servir les TIC per augmentar la participació ciutadana i que sigui respectada la llibertat d'expressió i, finalment -no va ser cosa meva- demanen que les administracions públiques adoptin el programari lliure. Totes elles impecables, però que em fa molt l'efecte que requereixen molt més que una declaració: n'hi ha prou a mirar la situació precària -per no dir esperpènti-a- del Consell de la Joventut de les Illes, feta pública dies enrere i que denota una actitud absolutament impresentable cap a una institució creada -i per consegüent emparada- pel Parlament de les Illes Balears. La part positiva de tot plegat és que amb les tecnologies 2.0 ben emprades la seva activitat pot seguir al marge de situacions lamentables com aquesta. La qual cosa no vol dir que no s'hagi de reivindicar allò que toca, encara que només sigui per dignitat.