TW
8

La veritat és que jo tenia entès que els botxins, després d'administrar la injecció letal, no solien fer declaracions, fins que he llegit les paraules del director de TV Mallorca dient que les emissions d'aquest cadàver mediàtic, acabat d'ajusticiar, tanmateix no les veia ningú. Aquest personatge que es consagra en garrot vil cultural i televisiu, a qui tothom recordarà més per la caputxa que pel que hi hagi davall, tanta sort que no va viure en temps de Van Gogh, que només va vendre una obra en vida, perquè segurament -per les mateixes cinc-centes- hauria cremat tots els quadres del geni holandès, ja que ningú no se'ls mirava de cara.

També resulta xocant que el director botxí de TV Mallorca insulti l'audiència, sigui molta o sigui poca, i els professionals que hi han fet feina amb il·lusió i eficiència, dient que no la veia ningú, sil·logisme que du a la conclusió que els qui veien TV Mallorca no són ningú, a pesar que aquesta minsa audiència inexistent contribuiex amb els seus impostos a pagar el sou del botxí. Hi havia cap necessitat d'insultar d'aquesta manera la decència pública? Cap ni una. Aquest gest tan poc encertat m'ha recordat les riallotes de Joaquín Calomarde, Maria Salom i Zaplana durant la compareixença pública de Pilar Manjón (2004), a qui havien mort un fill a la matança d'Atocha.

Pilar Manjón, en veure aquelles rialles vomitades sense sensibilitat, feridores i grolleres, va fer una pausa entre llàgrimes per demanar a la concurrència: "¿De qué se rien, señorías?". Poc després, el diputat valencià Joaquín Calomarde -expulsat del PP, és clar, com no?- va escriure una carta a Manjón demanant-li "perdón por las risas" i "aspavientos cercanos al circo" d'aquells diputats insensibles i barroers. Calomarde, a més a més, posà el seu escó a disposició de Manjón, gest molt diferent del director de TV Mallorca, que només ha posat la injecció letal a disposició de qui sigui. Per això sempre serà recordat com "el director botxí". O us agrada més "el director xeringa?".