L'atur i la criminalitat

Sempre hem concebut que entre l'atur i la criminalitat hi ha una relació directa. Molta gent amb un punt de xenofòbia a les venes, en veure un immigrant treballador i responsable, afirma que sí, que treballa, però que quan perdi la feina, per mantenir-se a ell i a la seva família, l'immigrant es veurà obligat a robar. La relació entre criminalitat i atur -amb independència de l'origen de l'aturat, és clar- es dóna per sabuda: la desocupació crea pobresa, la qual empeny la gent a buscar-se les sopes en activitats fora de la lleis, les quals, al contrari que les activitats legals, continuen sempre disponibles. Els estudiosos de la criminalitat han arribat a establir una llei: per cada 1% més d'atur, hi ha un augment del 2% en els índexs d'atacs a la propietat privada.

El problema -o el miracle- és que aquesta llei social ha deixat de complir-se, almenys als Estats Units, on un plegat de científics intenten explicar-se per què, ara que estem immersos en una gegantina crisi econòmica, no s'ha produït un augment exponencial de la criminalitat; aquesta s'ha reduït, contra tot pronòstic, d'una manera considerable. És fascinant seguir el plegat d'arguments que intenten donar una resposta a tot això. Alguns estudiosos afirmen que la criminalitat ha caigut perquè cada cop hi ha més criminals a la presó; d'altres atribueixen la millora a la despesa, que cada vegada és més accentuada en mesures de seguretat a les cases privades; d'altres a noves formes de detecció dels delictes i a la major presència policial als focus de criminalitat (sembla que a les zones amb més accidents de trànsit hi ha més crims).

Una altra hipòtesi, absolutament fascinadora: el plom a la sang -expliquen- té un pes decisiu a l'hora de fer propens un jove a cometre actes agressius. Des de l'any 1974 que s'usa molt més la benzina sense plom, i d'altres productes que en portaven, com les pintures. Tot això, afirmen, ha reduït la criminalitat de manera apreciable, estadísticament visible. Altres hipòtesis: ha caigut el consum de cocaïna, relacionada amb la violència criminal d'una manera directa. I la hipòtesi potser més cridanera: la legalització de l'avortament fa més de trenta anys hauria fet que moltes persones amb risc de néixer en entorns deprimits propensos a la criminalitat no haguessin nascut, simplement. També hi ha teories que treballen amb la cultura: una societat més propensa a l'autocontrol i a la disciplina -a la moralització- genera menys delinqüents que una altra on es parla d'autorealització i de llibertat sense límits.

Els científics socials proven de ser això: científics, és a dir, que intenten concebre el cos social com un organisme gegantí, del qual se'n pot arribar a preveure les reaccions un cop se n'hagin descobert les lleis més secretes. Treballen, però, amb intuïcions, amb estadístiques, i estableixen teories que molt sovint no es poden verificar. Tot i així, apuntes coses interessants, les quals tampoc no ens hauríem d'agafar al peu de la lletra.