Polítiques de caràcter local

El personal polític dels ministeris ha començat a gestionar el reingrès al seus llocs de feina, a partir del 21 de novembre de 2012. Ho estan fent centenars de socialistes que tenen en propietat una plaça de funcionari a l'Administració, els mateixos que, durant els darrers mesos, mai no s'han plantejat aprimar l'Administració central, sinó, més aviat, reforçar-la. El PP accedirà al Govern de l'Estat molt probablement amb majoria absoluta, en una proporció semblant a com hi ha accedit en moltes comunitats autònomes. Dimarts, el president Bauzá sembla que acceptaba la seva incapacitat per redreçar l'economia de les Illes Balears. Només li mancà algun símil de caràcter futbolístic, com si a un entrenador se li preguntés sobre la situació financera del club. És clar que l'entrenador difícilment pot influir en el canvi de tendència global, però com a mínim podria aportar alguna dosi d'esperança a l'entorn. Els ciutadans de les Illes Balears sabien que el Govern no podia capgirar el rumb econòmic i que no acabaria amb el cicle de desocupació i d'atur, però imaginava un canvi d'escenari polític, d'ambient general i d'estat d'ànim social. Res de tot això no ha arribat, com ho ratificava el conseller Delgado, un personatge acostumat a les traces gruixades i al qual no es pot exigir cap subtilesa culta.

Entenc que els més preocupats amb les seves intervencions i els seus afers professionals són els integrants del seu mateix equip, precisament perquè saben que és una mena de CD7, a qui la majoria envejam i escridassam perquè és més bell i més intel·ligent que la resta de mortals. L'anterior equip a la Conselleria de Turisme, ha afirmat Delgado, va ser un desastre d'allò més absolut, però ha reconegut que han vingut més turistes que mai. És a dir, els turistes arriben al marge del Govern, de la promoció i de qualsevol política de caràcter local. Res ni ningú del país no dirigeix la política turística. Amb una administració desastrosa hem tingut la millor temporada del cicle. Amb polítics tan solvents i clarividents, amb llumeneres d'aquesta índole, ens posam tranquils i estam una mica més protegits d'allò que estàvem. Tenim un govern que reconeix que no hi pot fer res, que, segurament, no farà res. Però tot allò que va malament és culpa dels que tampoc no podien fer però ho espenyaren tot. Certament la legislatura 2007-2011 ha estat una de les més desgraciades de la història de la democràcia. Jo també he conegut homes i dones virtuosos, savis, treballadors i bones persones que han tingut mala sort, perquè els ha tocat viure en el millor lloc, però en el pitjor moment. La humanitat, des dels seus orígens fins avui, reconeix aquests imponderables de l'existència humana. Hi ha circumstàncies que tu no elegeixes, ni canvies.

En el millor dels casos hi pots influir parcialment. Encara que tots vivim la mateixa història, després hi ha personatges que tenen una capacitat especial per extreure els components més positius i virtuosos, però també altres que, quan ve el mal temps, secreten bilis i deixen una herència amb un catàleg en què predomina allò més miserable.