Històries per fer

Antoni Riera ha presentat aquests dies la darrera anàlisi econòmica de les Balears. En aquesta descripció, al meu parer, hi apareix una novetat substancial, atès que l'autor expressava que les dificultats de la conjuntura actual són el resultat d'una tendència ja amb una llarga durada. Parlava concretament d'un retrocés que s'ha anat incrementant durant els darrers deu anys, per manca de perspectiva de les classes dirigents i de no haver plantat cara a les reformes estructurals imprescindibles. Entenc que les tendències tenen també un component relacionat amb la idea que ens formam de les coses i les propostes que es deriven d'aquest pensament. En conseqüència, tampoc no sorprèn en excés aquesta conclusió, tenint en compte el tancament mental dels poders fàctics. Uns poders amb poques subtileses i amb una imatge poc evolucionada respecte dels primers mercaders de l'era talaiòtica. Fa precisament una dotzena d'anys, quan el model social de les Illes Balears manifestava ja símptomes de flaquesa, tampoc no va caure gaire bé en els sectors dominants que es parlàs en excés sobre les desinversions dels illencs. Recordau aquella obra Les Balears en venda: la desinversió immobiliària dels illencs (1998), de Joan Seguí. Tot i que llavors encara no era necessari disposar de mitjans sensacionalistes al servei dels poders més opacs i ocults, hom tenia la sensació que en aquest país opinar sobre economia o turisme era políticament incorrecte.

Una certa reflexió en perspectiva, de llarga durada, amb la intenció de classificar i ordenar els materials més consistents i els més fràgils del model social i econòmic, mai no ha agradat als poders locals ni al seu teixit. El professor Bartomeu Bennàssar em recordava aquests dies que a Mallorca, concretament, hi ha moltes històries per fer. Es referia a perfils, iniciatives i propostes consistents que s'han fet, han tingut un recorregut rellevant i, sobretot, han estat una veu correctora i molesta per a una societat que prefereix treballar a les fosques. Bennàssar coneix millor que ningú la creu del turisme, la seva cara més desagradable i tot el patiment que això ha provocat i les problemàtiques noves que ha generat.

La història que està per fer està relacionada amb les correnties del mar, amb la costa, amb els seus negocis, amb les seves misèries, un fil de reflexió que potser mai no ha tingut aquell suport que mereixia. I no ha estat així, perquè els mallorquins som particularment covards, conscients que la Mediterrània té uns components traïdors i destructors, sota una aparença de calma i uns atractius extraordinaris. Allò que afecta el present, moltes de les qüestions que ajudarien a entendre el país i les seves regles invisibles, passa per donar cobertura a recerques en profunditat del passat i, sobretot, a assumir aquesta història com a pròpia. En aquest mal temps que compartim, no podem continuar menyspreant aquells que des de fa dècades estan aportant alternatives. Atès que ningú no escolta, per ventura pot ser interessant que comencem a valorar allò que significa que moltes d'aquestes idees noves i de sempre ara estiguin en boca de Middelman, Forcades o Riera. Són versions d'una mateixa música. Aquella que ningú no s'atreveix a posar en pràctica.