De Francina a Josemon, un abisme

Francina Armengol -a qui voldria veure cada dia amb més pes en el PSIB si Antich es retira definitivament a fer versos- és com er Arfonzo. Tant l'una com l'altre, tan aviat com són a l'oposició, tenen rampells populistes i parlen més amb les vísceres que amb el sentit comú. Diumenge passat, a la cita anual dels socialistes amb els miners de Rodiezmo, er Arfonzo no va dubtar a proclamar que s'ha declarat una guerra de l'economia contra el poble. D'això se'n diu una frase rodona, prenyada de testosterona. Ni Hugo Chávez la millora! I despús-ahir, Francina demanà la veu i la paraula per reclamar a Josemon Bauzà un impost ambiental i una pujada de l'IRPF a les rendes altes. Si l'afirmació d'er Arfonzo fa riure i no cal parlar-ne més, la petició de Francina convida a sospirar com sospira l'infant que demana la lluna.

Perquè les solucions que preveu Josemon per a millorar l'economia de les Illes Balears no tenen cap relació amb les polítiques socials. Josemon està convençut que amb quatre retallades als pressuposts de Cultura el país agafarà una marxeta Duracell que tira-tira el portarà a assolir el nivell de vida dels Bundesländer. Malauradament, el seu objectiu de cultura zero no es podrà assolir enguany, perquè el Sirculo Baleá es va comprometre amb FAES a dissenyar un bloc de conferències que tinguin més aroma d'Espanya que el sabó de tocador de Productos Vera, aquell amb el qual es rentaven el coll i la cara les nostres padrines. I això -el cicle de conferències de cara al sol- té un cost que s'haurà de sufragar espipellant una mica d'aquí i d'allà. Ja m'enteneu: que a la festa de la Beata, a Santa Margalida, estavellin contra el sòl gerres de plàstic, que no es trenquen, com les de fang, i serveixen d'un any per l'altre.

O es pot suprimir el corrector lingüístic de català (mallorquí, en llenguatge institucional) de la web de Josemon, atès que tanmateix comet més faltes que Pepe en un Madrid-Barça. Estic convençut que els germans fossers que s'han fet càrrec de les institucions culturals aconseguiran sucar una mica més la llimona. Les demandes de Francina Armengol tenen un no sé què de discurs marxista, obsolet i impropi d'una terra que amb la Beateta i el Capità Jaume ha vençut dues vegades el Dimoni. Tanmateix per als que tenen fam de cultura, s'anuncia un altre acte de solemnitat indubtable: el discurs de Chicho Lorenzo com a nou membre de l'Acadèmi de sa Llengo Baléà. Quan Riber va ingressar a la de la llengua espanyola, hi va haver un remenat important a Palma i va ésser celebrat amb un seguit d'actes. Era l'any vint-i-set. Riber no anava amb moto, però va traduir Virgili. De manera que si algú us diu que qualsevol temps passat va esser millor, no el rectifiqueu. Té raó.