Aquest estiu me n'he enduit una sorpresa agradable. I no són moments en què això em passi massa. En els supermercats i botigues d'una zona costera de Mallorca que visitam cada any, enguany s'hi fan molt presents els productes locals de Mallorca i de les Illes Balears (no debades el formatge de Menorca hi té un lloc preferent). Els supermercats apareixen amb molta més producció local que l'any passat. Hi ha més productes, més marques i, en general, estan més ben situats i amb cartells que en destaquen l'origen. En una paraula: es fan molt més coneixedors i això es copsa tot d'una en la diversitat i qualitat dels aliments: formatge, lactis, gelats, oli, olives, galletes, pastes, embotits, carn, fruits secs, cítrics, fruites i hortalisses, que s'agombolen dins cada establiment.
Enguany no tan sols és fàcil reparar aquesta expansió de productes de la nostra terra sinó que, ací i allà, també treuen el nas productes concrets de la pròpia localitat: raïms de taula, fruites, hortalisses, vins... que potser s'havien deixat de comercialitzar fa anys i ara tornen a comparèixer com a apunt inicial del que en pocs anys pot ser una represa consolidada que generarà ocupació i vendes.
Aquest moviment favorable al producte local respon a una realitat: la gent demana els productes del país i els vol comprar. Hi ha una demanda creixent que ha optat per aquesta alimentació. Entre l'ample col·lectiu de consumidors interessat sobresurt la població autòctona amb un cert nivell de consciència cívica i també un segment de residents i visitants europeus, de bon nivell adquisitiu i de no menor bon gust a l'hora de decidir les seves compres en alimentació. La sensibilització ha crescut: es valoren els productes amb millor sabor, els productes de temporada, els productes sans i naturals, els productes singulars i inimitables que sols pot produir el nostre país i la nostra gent. Ara es recull l'esplet que han propiciat els anys de treball ferm de gent seriosa al davant de l'Institut de Qualitat Alimentària, dels consells reguladors i d'empreses agroalimentàries en general.
És ben segur que si hi ha de cada cop més producte a l'abast és perquè n'ha millorat molt la comercialització. Dit d'una altra manera: la comercialització d'escala insular comença a ser rendible i hi ha empreses que s'hi han enfortit. El suport d'alguna cadena de supermercats hi ajuda i les cadenes petites i les botigues ho acaben de reblar. Fins i tot aquesta casta de comercialització pot tenir factors d'avantatge competitiu en el terreny de l'abaratiment de costos: els productes locals són més a prop i tenen menys despeses de transport. Es veuen marques blanques fetes a Mallorca o distribuïdors majoristes que incorporen qualque producte fet seu. De cop es fa evident allò que en aparença és senzill: com de més a prop més fresc i més bo. Més sostenible també, diríem ara.
Però el que més sobte és veure aquest enfortiment dels aliments naturals i propers en un moment econòmic tan aspre. Potser que els supermercats costaners responguin a una clientela especial que no es pugui generalitzar, però el fet és observable a altres indrets. Fins ara el producte local era una exigència ètica, un desig de consum de difícil realització perquè no el trobàvem enlloc. Ara el mur de la inaccessibilitat comença a esvair-se gràcies al fet que de cada cop són més els que demanen productes de les Illes: el voldria de Mallorca (Menorca, Eivissa, Formentera), què en teniu?
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una llàstima que es deixàs morir la marca Producte Balear. Per cert, algun d'aquests productes, com la confitura d'ametlla de Vilafranca que vaig veure l'altre dia a una tenda del Port d'Alcúdia, era caríssima: gairebé costava 10 euros... Ara bé me n'alegr totalment d'aquesta nova represa de la producció local que jo vaig percebre a finals dels 90, però que en els darrers anys s'havia ralentisat.
Sí, però Agama ha retirat el català dels seus Tetrabriks. Qui es deu pensar aquesta empresa que els compra la seva llet? Perquè si no sap que els seus clients són quasi tots mallorquins no sé a quin món viuen. Una reculada que molts no perdonam.