Quan era al·lot, a l'estiu, en no haver-hi escola, hi havia molts d'estudiants que aprofitaven per fer qualque feineta a fi de guanyar qualque dobler. En aquell temps, Manacor era una ciutat industrial a ple rendiment, sobretot si parlam del sector de la fusta. Molts d'al·lots anaven a qualque taller a fer-hi de mossets. El mestre els feia fer net, o desar les eines, o untar les màquines, o els feia fer d'ajudants amb les tasques més senzilles. Així, ja de nins, aprenien de valorar el cost dels doblers. Aprenien que els doblers no cauen ploguts del cel, sinó que són fruit de l'esforç. Si, gràcies a aquella petita paga, posem per cas, un al·lot anava al cine, ja aprenia sense voler, sense sentir cap sermó de son pare ni de sa mare, que aquell petit caprici tenia un cost d'unes hores determinades de feina.
Ara tot això seria socialment malvist i laboralment il·legal: "explotació infantil". En canvi, si un estudiant es passa l'estiu culejant l'internet, o fent voltes amb la moto amunt i avall, o ajagut al sofà, això no és mal considerat ni per la legislació del sistema ni per la societat en general.
De la meva generació en amunt, els pares, llevat de comptades excepcions, han educat (?) els fills com si el món fos un conte de fades, un immens Hollywood, en què l'esforç és cosa de beneitets i on qualsevol caprici material s'aconsegueix tan sols demanant-lo al papà. Els han educats per a la vida fàcil, per a la poca feina, per no dir gens, molt de mòbil, molt d'ordinador, molt d'internet, moltes de maquinetes de videojocs, els han motoritzats als catorze anys, els paguen la benzina, els paguen la gresca del cap de setmana, no els saben imposar que tornin d'hora a ca seva, els deixen fer a lloure pel món fins a altes hores de la nit, fins i tot des d'una edat escandalosament curta.
Tota aquesta sobreprotecció que els hem donat pensant-nos fer-los un bé, els ha fet molt de mal. Aquest jovent, en molts de casos, en acabar els estudis, es troba amb una realitat que no s'assembla ni poc ni gens a aquesta fantasia en què han viscut. En sortir de la closca de l'ou, els joves es troben amb una cruesa indescriptible que no s'esperaven de cap manera. Es troben en un món en què no hi ha res de franc, on tot té un preu i on els doblers per a pagar-lo de cada vegada són més mals d'aconseguir, maldament vagin de feina. De feina, com més va, més poca n'hi ha. I la que hi ha de cada vegada és més mal pagada. Aquest jovent ha patit una estafa monstruosa per part de la generació dels seus pares.
Per afegitó, tenim una semidemocràcia bipartidista, esquifida, rovellada, que no ajuda gens ni mica a arreglar el panorama. Les zones productives de l'Estat són espoliades fiscalment sense miraments. Els quatre caps de brot més grossos dels dos grans partits nacionalistes espanyols ni ho cerquen arreglar ni volen que se'n parli. Ells controlen aquesta mica de democràcia gràcies al sistema caduc de les llistes tancades: d'aquesta manera, les 'señorías' parlamentàries són totes uns madelmans teledirigits a distància. De rebot, no tan sols controlen els partits, sinó totes les institucions, els mitjans de comunicació, els temes de debat, els temes censurats, les caixes d'estalvi i, fins i tot, la justícia, el poder de la qual va proporcionat a les quotes que es reparteixen els capitosts dels dos grans partits que ho copen tot.
A més, el poder financer mundial, això que en diuen "els mercats", fa anar per allà on vol els petits estats europeus caducs, que no es volen fondre plenament dins una Europa forta. Sort que ara Na Merkel i En Sarkozy volen posar fil a l'agulla i construir un govern econòmic europeu fort. Els hauria d'anar bé perquè, del pas que anam, no en traurem aguller. El sistema té pana i fa aigua pels quatre costats.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Visca el Papa!
Una veritat com un temple "Ara tot això seria socialment malvist i laboralment il·legal: "explotació infantil". En canvi, si un estudiant es passa l'estiu culejant l'internet, o fent voltes amb la moto amunt i avall, o ajagut al sofà, això no és mal considerat ni per la legislació del sistema ni per la societat en general."
Amb la seva visita, el Papa ho solucionarà tot. No t'amoïnis.