Debat magre

Així mateix ja fa temps que sostenc que el debat públic a les nostres contrades és un debat presidit per la magror i la superficialitat. També sostenc que d'això no només en són culpables els polítics, una raça que s'adapta excessivament al que consideren estats d'ànim de la població, sinó que també ho són els mitjans, la societat civil i la ciutadania en general. Pens que ens manca molta cultura política i aquesta mancança al final s'acaba traslladant al nivell de debat públic i de la seva corresponent opinió pública.

Que cada nou govern d'aquestes illes si suposa un canvi de color polític es passi la primera part de la legislatura informant de com de buida han trobat la caixa i de l'enorme quantitat de deutes que existeixen podria tenir sentit si anàs més enllà de ser una crítica a un determinat executiu. Què vull dir? Des d'un punt de vista nacionalista/regionalista aquesta crítica tendria profunditat si anàs vinculada al tema del finançament, és coherent que s'insisteixi que hi ha dèficit i endeutament quan es considera que les Balears pateixen un espoli fiscal inacceptable. Des d'un punt de vista més partidista aquesta crítica podria tenir profunditat si es criticassin despeses supèrflues concretes. Per exemple, el tema de l'òpera d'en Matas és una bona mostra de despesa concreta on cada un es pot posicionar si ho considera un luxe impresentable o un projecte vanguardista. En definitiva, el que vull dir és que més enllà de dir que hi ha moltes factures pendents ens haurien d'informar si això respon a capritxos, quins concretament, a una equivocada priorització, quina, o el perquè de tot plegat. El lector d'aquest paper ja deu suposar que jo som més de la primera tesi, és a dir, que els calaixos estan buits perquè tenim un problema estructural que ens situa a la coa d'Espanya en despesa pública per càpita i en la primera posició en contribució fiscal; tanmateix, aquesta explicació no convé ni al PP ni al PSOE i probablement per això hi ha peces que queden sense encaixar. Una situació, que convé dir-ho, la crisi no ha fet més que agreujar terriblement i que evidentment no nega que hi hagi despeses prescindibles, però sí que nega que aquestes despeses prescindibles siguin la part grossa del pastís que es troba en discussió en xifres de milers de milions d'euros. Per què no hi ha més comparatives de despeses entre comunitats per comprovar si malbaratam o no els recursos?

Posaré un altre exemple perquè crec que és la manera més clara de demostrar la tesi de la magror i la superficialitat. L'atac a l'estat autonòmic. Ara resulta que hi ha un excés d'administracions a Espanya i de despesa pública. I el que resulta cridaner és que aquest excés tothom l'associa a l'autonomisme i als pèrfids nacionalistes perifèrics. Ja se sap que qui ostenta el poder escriu la història i la reescriu al seu gust encara que molt sovint aquesta reescriptura sigui un insult a la instel·ligència, a la memòria i a la realitat. Qui va fer bandera en l'elaboració constitucional del manteniment de les províncies? Els nacionalistes catalans que les consideraven una herència del model centralista francès? Qui s'ha resistit a redimensionar l'administració central al nou model de repartiment territorial del poder? Qui es resisteix a considerar els governs autonòmics com estat i a avançar cap allò que entre d'altres Fraga anomena l'administració única? Qui va capitalitzar el nou Consell de Formentera com el gran avanç de l'Estatut de 2007? Si la sanitat i l'educació deixen de dependre de les autonomies el seu cost minvarà significativament? I la qualitat del servei augmentarà o es reduirà? Per què no parlam de copagament?
El que em sorprèn és que totes aquestes preguntes i moltes més que es podrien plantejar gairebé no existeixin al debat públic. Aquest és un debat amb quatre consignes i tres tòpics, a més de xifres sense contextualitzar. És descoratjador observar la frivolització de temes fonamentals pel nostre benestar i pel nostre futur col·lectiu. Es diu que els polítics són el mirall de la societat. Es podria dir que els debats són també el mirall de la societat?