Sorpreses poc sorprenents

Joana Martínez és regidora de l'Ajuntament de Salt, Girona, i va ser elegida per a aquest càrrec en les llistes de Plataforma per Catalunya, una formació xenòfoba que ha assolit representació en més municipis del que fa uns anys qualsevol s'hauria atrevit a pronosticar. Joana Martínez viu en parella amb un ciutadà de Camerun, negre, i aquesta circumstància l'ha situada ben enmig d'una polèmica que només la deu haver sorprès a ella. Els seus companys de partit l'han acabussada fins que la situació ha esdevingut insostenible. Ara ha decidit fer pública la seva decepció, i ens ha deixat tots consternats: una persona pot presentar-se per les llistes de PxC i sorprendre's perquè els companys de partit li retreuen que visqui amb un negre? A quin món vivia la senyora Joana Martínez? No sospitava que la seva forma de vida -la seva vida, en realitat- repugnava profundament els seus camarades? Aquests ja havien definit prou bé les bases de la seva política. Tothom les havia enteses, tothom sabia prou bé per on es movien, vers quins objectius adreçarien la seva força. Tothom, llevat de Joana Martínez. Bé, i de la seva parella, un ciutadà camerunès llicenciat en Ciències Polítiques. Mira quins casos més excepcionals d'ignorància.

A aquestes alçades de la història de la nostra democràcia, les sorpreses d'aquesta naturalesa han deixat de ser versemblants. Amb el temps, els olis s'han anat assentant i més o menys les coses són com són, la realitat comença a ser creïble -i sovint és convincent. No sempre ha estat així, és clar, però les comunitats humanes creixen, maduren a cops d'experiència, i acaben desautoritzant la ingenuïtat estratègica. I servidor no ho dic ara per Joana Martínez i la seva parella, llicenciat en Ciències Polítiques: ells són un cas extrem del que passa amb el comú de la gent, l'exageració que serveix d'exemple per il·luminar una situació molt més estesa.

Tenim dades suficients per militar amb coneixement de causa a partits polítics, per oferir-los suport, per votar-los; i sabem que, dels nostres actes, se'n derivaran unes conseqüències que ja no ens poden sobtar. Ja no podem adduir la bona fe del ciutadà traïda pel governant. D'alguna manera, també som allò que votam, i això ens fa corresponsables de l'acció de govern o d'oposició d'aquells que hem votat. Ens pot decebre una persona o una altra, podem equivocar-nos en casos aïllats, però no ens equivocam amb un partit, amb una opció de govern. L'encertam sempre. Si governen els teus, tens allò que volies: no ho neguis ni te'n queixis.

I, és clar, el racisme i la xenofòbia no són mals de temporada que ataquen les persones en temps de crisi. En temps de crisi, afloren, es manifesten. En temps de bonança, continuen en estat latent, a l'aguait de les condicions idònies per tornar a fer esclatar la barbàrie. Fins i tot la senyora Joana Martínez ho hauria de saber.