Salgado va avisar del perill dels mercats

Diuen que l'origen del cognom Salgado ve de Galícia. De la llegenda amb què acaba el seu escut. Aquesta sentència ve a ser la liquació d'una màxima popular que apunta envers la cautela: "Salga do o salga por do saliere". És a dir, "Salgado" avisa: el perill pot sortir des de qualsevol indret.

El mes d'agost sol ser el mes de vacances de l'any per excel·lència. Se suposa que per a aquells illencs que no estan relacionats professionalment amb el món turístic. I de l'agost, sobretot, ho és la seva part de la canícula, com aquests dies. Probablement avui, dimecres, farà un dia de sol insuportable, amb algun núvol, és cert, que ens condemnarà a amagar-nos sota alguna barbacana improvisada. En aquestes dates, hom sempre intentarà deixar de banda l'estrès i les preocupacions laborals. I també es tindrà la tendència a deixar anar la imaginació amb les disquisicions més inversemblants. A vegades, al voltant d'una taula, a una terrassa fresca i ombrejada, entre plat i plat, s'hi endegaran uns saraus dialèctics fenomenals, que a l'hivern són del tot impossibles de quallar. De manera que, aquests dies, bona part de la població abaixa els braços i es dedica a contemplar el mar, la muntanya o una copa amb una canya de cervesa ben fresca en els moments de major enuig estival.

Però aquest fet tan positiu, les vacances d'agost, per a tots aquells que podem gaudir d'aquest privilegi, sembla que enguany ha jugat en contra nostre. La roda de premsa del president Zapatero de fa uns dies, per posar data a la propera contesa electoral, el 20-N, amb la voluntat de donar estabilitat política al 2012, estava pensada per tancar amb la mínima estridència aquesta legislatura insípida. I aquestes ganes de passar de puntetes davant els mateixos nassos dels mercats, i d'aconseguir una certa benaurança, no s'ha aconseguit. Es veu que no tothom sesteja.

D'aquesta possibilitat, ja en va avisar la ministra Elena Salgado: en un mes quan tothom jeu i fa becaines, alerta! que si hi ha pocs moviments, i amb pocs diners, es poden crear grans convulsions als mercats. I ho va endevinar. Així, l'advertència de la ministra -el perill pot sorgir en el moment més inesperat- sobre la possibilitat de totes aquestes notícies tan ferestes que s'han confirmat dels mercats -la pujada de la prima de risc espanyola, el rescat nostre i d'Itàlia, la perícia del gabinet Bauzà a refusar aquesta milionada d'euros, etc., etc.-; aquesta advertència, en realitat, potser va ressorgir de la part més profunda i atàvica de la seva ànima. Si més no, això és el que pens ara, atuït, assegut a la fresca del bar París, de Bunyola, en un carreró on passa un aire plàcid de muntanya d'escàndol.