Nou govern i qualitat democràtica

Què és allò que caracteritza més significativament el nou govern regional? Escassament vegades s'ha donat que, en tan poc temps, un govern manifesti amb traços tan expressius la seva política com per marcar sense embulls el territori. El nostre govern regional ha estat molt àgil a enviar-nos senyals dels nous temps. Servidor crec que l'essencial del canvi és la pèssima qualitat de la democràcia amb què ens vol governar.

Aquesta característica és el comú denominador de bona part de les seves primeres actuacions. Sembla de principi un contrasentit parlar de baixa qualitat democràtica referint-nos a un govern assolit per majoria absoluta, però l'experiència -per no apel·lar a la Història- ens presenta tot un inventari de temptacions autoritaristes en governants recolzats per aquestes grans majories. Segurament estam en aquesta situació: els nostres governants se senten legitimats a actuar sense complexos perquè han derrotat els adversaris a les urnes i ho han fet amb una claredat aclaparadora. Recordau la diferència de tarannà democràtic entre les dues legislatures amb govern d'Aznar: l'exaltació de la majoria absoluta assolida en la segona l'animà a manifestar-se més com és i com se sentia, un cabdill amb ínfules imperials, que va transitar el seu govern amb episodis sinistres i altres de grotescs -i altres de sinistres i grotescs alhora.

Potser sigui la síndrome de la majoria absoluta el que ja s'ha manifestat en el nostre govern regional. Si tengués alguna base el supòsit, divulgat i assumit per tanta gent del món de la política, referit a l'hegemonia de l'honorable Carlos Delgado en el govern, segurament els observadors localitzarien en aquest fet l'autoritarisme amb què s'han resolt alguns episodis. Però seria injust, segurament, perquè al capdavall és el president Bauzá la persona de qui emana la filosofia amb què s'ha de desenvolupar l'obra de govern.

Parlant d'episodis resolts amb autoritarisme, sens dubte el nomenament de l'honorable Antonio Gómez com a director general d'IB3 és el més preocupant, perquè afegeix a aquest autoritarisme un caràcter marcadament inversemblant. Es tracta d'un acte de govern com un cop de puny damunt de la taula en un moment d'eufòria incontinent. S'ha de conèixer molt poc el país que governes per no preveure que aquest nomenament causarà general consternació i irritació en amplis sectors: per no parlar de la humiliació que s'infligeix a uns professionals que, per una qüestió de respecte elemental, han de ser dirigits per professionals i/o per persones provadament capacitades per a de- senvolupar una tasca tan delicada. Si així i tot procedeixes com ha procedit el molt honorable Buazá, vol dir que el teu caràcter no és, precisament, escrupolós.

Aquesta sortida de to de José Ramón Bauzá hauria de disparar totes les alarmes: constitueix un símptoma inequívoc de la baixa qualitat de la democràcia amb què se'ns pensa governar, amb què ja se'ns governa. Però el gest autoritari del president no ha disparat més alarmes que les parlamentàries de l'oposició, per la raó que vivim un moment d'atonia social inèdit fins ara des de la transició. Bona notícia per al governant, que té, així, el territori lliure d'impediments. Però li convé saber que l'atonia social, fins i tot l'abúlia moral, no és sinó la resposta a la desesperança generalitzada.