Una platja el mes d'agost (1883)

"La revenja, el triomf de Miss Annie, és l'hora del bany de mar. El nen, aleshores, li pertany totalment i, en un començament, l'anglesa, no sé si de forma calculada, es va oposar al fet que jo pogués presenciar de prop aquest ritual sacre; perquè, des de lluny, no hi havia manera d'evitar-ho. Jo em vaig imposar. La platja on es banya el Rafel és meva; forma part de la possessió. El tanquen altíssimes atzavares que aquí es crien i llancen els seus brocs d'or, com si ens trobàssim en una terra africana. Miss Annie va entrar a l'aigua amb el seu deixeble. Inútilment, Solís, angoixosament, en- tossudit, ha reclamat el privilegi de banyar el Baby... Dins una caseta de lona a ratlles vermelles i grises es despullen de les seves robes, amb l'ajut d'una serventa humil, de la terra, Baby i Annie. La sorra, tersa i compacta, convida a trepitjar-la amb els peus descalços, i desprèn una calor vibrant sota la refracció solar... conquilles daurades i petites, com orelles de xicota maca, l'esmalten allò on l'ona ha deixat una garnalda de vegetacions salobres, humides encara, d'una verdor lluminosa. Una benignitat material, voluptuosa, emana d'aquesta marina tranquil·la, on semblen del tot inversemblables els naufragis.

On rialles subaquàtiques de naiades entremaliades arrissen i ondulen el cristall de l'aigua i, per a més mitologia, ahir vaig veure saltar a curta distància els dofins. Estic assegut sota el para-sol, en una penya excavada d'encletxes curulla d'aigua, per on corren molt vius els crancs i es desperten les actínies cabelludes. I mir, mir amb endormissat pensament. El nen surt de la tenda de campanya com encollit, a remolc, desitjós m'amagar-se, amb aquest rebuig instintiu que moltes criatures tenen a la mar, o millor dit, a la primera sensació de fred i d'allò que es mostra immens..." Així ens descriu la platja la comtessa de Pardo Bazán a la seva novel·la La Sirena Negra, la viatgera incansable, àgil crítica, destra polemista, gran pintora d'ànimes i paisatges, tot fent servir el naturalisme, un fenomen que va saber transplantar als seus relats filtrat aquest per la seva sensibilitat femenina. O tal volta hauríem de dir idealitzat? Jutgi el lector! El protagonista de la història, Gaspar de Montenegro, cerca un al·licient a la vida. El troba en l'adopció d'una criatura, mentre dues dones es disputen el seu cor. Una trama sota el cel del nord, un estiu del mes d'agost, quan el sol i la mar són més aprofitables. Montenegro es pregunta si aquesta mar tan agradable és la mateixa que en els mesos de l'hivern arrabassa la vida dels pescadors i cobreix de dol famílies senceres. Un nen jugant a fer un castell de sorra és just l'altra cara de la moneda.