El desnonament de Francesc Camps

Sembla ser que, políticament, Francesc Camps ja és passat. De la mateixa manera que ho és Jaume Matas. Ambdós formen part d'una generació de polítics que començaren des de dalt. És a dir, de forma molt ràpida comptaren amb un càrrec institucional de rellevància. Guanyar i encimbellar-se en els càrrecs és fàcil. Sol agradar molt. I quan algú sense gaire esforç ha coronat la cúspide, entronitzat, observa el món com una joguina, pensant que tot és bufar i fer ampolles. Però, quan ha suat, i escalat paulatinament d'acord amb el seu esforç diari i d'anys, la cosa veu d'una manera menys fantasiosa, recordant tots i cadascun dels escalons que s'han superat.

Francesc Camps, llicenciat en Dret, de prou jove, als 28 anys, ja fou regidor de Trànsit a l'Ajuntament de València en el primer govern de Rita Barberà. Amb 34 anys fou diputat al Congrés per València. I el 2000 fou nomenat secretari d'Estat d'Administracions Territorials, amb el ministre Jesús Posada Moreno. Mai no ha estat a l'oposició. En alguna de les reunions bilaterals que hi va haver aquesta darrera època esmentada a Madrid, entre el Govern de l'Estat i el de les Illes, vaig coincidir amb Francesc Camps. Persona distant i freda, que anava a la seva, va haver d'acotar el cap i assentir, quan vam denunciar el ministre la nostra queixa, que des de la seva Secretaria s'avisava abans el PP local de certes respostes que no el nostre govern autonòmic. Altre temps, d'això se'n deia deslleialtat institucional, veure que a la premsa de les Illes sortien respostes del govern estatal al nostre abans de rebre la correspondència. Tot, conseqüència d'un cert tarannà i forma de fer. Vostès mateixos...
Francesc Camps va retornar el 2002 a la Comunitat Valenciana, com a Delegat del Govern. I el 25 de maig del 2003 va guanyar amb majoria absoluta les eleccions autonòmiques. Fou elegit president de la Generalitat. Continuador de la política d'Eduard Zaplana, ara, que ja se'n fa balanç del seu testimoni, segons informacions d'un diari de gran tirada estatal, la cúpula de la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), en ambdós mandats, estava sotmesa als interessos de l'executiu regional del PP. I en concret, involucrada en el projecte faraònic del parc temàtic de Terra Mítica de Benidorm, el negoci més ruïnós del govern valencià. A més de fomentar una arriscada política immobiliària per tota la comunitat, que ha consumit bona part de la seva costa. En conseqüència, el Banc d'Espanya s'ha vist obligat a nacionalitzar aquesta caixa i canviar l'equip gestor.
Que aquest enamorat dels vestits sumptuosos i de posat metàl·lic, descansi en pau.