Vells costums d'estiu

A la ciutat de Palma, temps endarrere, a les acaballes del segle XIX, l'estiu era una bona època per a aquells que es podien permetre el luxe de l'oci. La revista costumista La Roqueta recull molts dels hàbits dels ciutadans, entre els quals hi havia els banys de mar, aleshores molt regulats, els balls de boleros i els toros. El juliol de 1887, aquest setmanari denunciava que molts d'al·lots vulneraven les convencions que regulaven el banys de mar i, a partir de les cinc de l'horabaixa, nedaven a "sa platja de darrera sa Pescateria" fins que es feia de nit. Per aquestes mateixes dates, obria al públic un establiment per a banys de mar, situat prop de sa Portella, una de les portes de la murada, que avui dóna al Parc de la Mar i abans directament al mar.

Aquest negoci facilitava tota mena de comoditats, tenia un departament per als senyors i un per a les senyores, així com un servei de carruatges que anava a cercar els clients i, després dels banys de mar, els tornava al seu domicili. Pel que fa a les festes, La Roqueta informa de "balls de boleros" a es Sitjar, que era una festa de carrer en honor del Crist de la Sang. Hi va haver "crits i mambelletes" que se sentien des del Moll, l'extrem oposat de la ciutat. Però no s'ha de creure que tothom hi anàs pel seu fervor religiós ja que el setmanari especifica, en el seu català prenormatiu, que "Hey ha gent que torna xeroya en tractarse de veure pantorrilles". També s'organitzaven balls de boleros damunt la murada, al Molinar i a la plaça Major. Com sempre, els grups socials hegemònics organitzaven les pròpies activitats lúdiques, com una festa marítima a Portopí, amb "tot lo bo y millor de bots y de balandres". En canvi, a diferència d'avui, la gent viatjava molt poc. L'estiueig dels ciutadans consistia a desplaçar-se uns pocs quilòmetres cap a llogarets de la perifèria com Son Serra, el Molinar, el Terreno o Son Rapinya. Pel que fa als toros, es va celebrar una gran funció a Palma i "corridas de novillos" a Inca i sa Pobla.

Però sempre n'hi ha que aprofiten l'estiu per fer negoci. Així, en el carrer de Bonaire es va establir, el juliol del 1894, una fàbrica de gel que anteriorment havia funcionat a la plaça del Temple. El seu objectiu era vendre molt barat per augmentar el consum de gel entre tots els sectors socials. Aquesta empresa disposava de dipòsits de gel a la plaça anomenada aleshores "de Abastos", a la del Temple, a la Rambla, en el carrer del Sindicat, a la plaça de Santa Eulària i en el carrer Vallori, així com fora murades, en el Terreno i a Santa Catalina.

De totes maneres, l'estiu no eclipsava els fets violents. Així, La Roqueta recull, només el juliol-agost del 1887, que un home atupà la seva dona en el carrer dels Oms i fou condemnat a quinze dies de presó; que hi va haver una brega tumultuosa a Santa Catalina entre els carrabiners i els veïns i que, al Pes de sa Palla, un mestre sabater pegà una bona pallissa a un mosset seu, que segurament encara era un infant, i no fou sancionat per ningú. A més, hi va haver una brega a ganivetades dins la presó de Palma i un manacorí va perdre una mà a causa d'una explosió de dinamita.

Evidentment, les coses han canviat molt. Però hi ha aspectes que semblem immutables. La qüestió del tramvia, per exemple. O que el consistori de Palma s'hagués aturat de fer obres públiques perquè "s'Ajuntament ha acabat es menuts". Tota una tradició ciutadana.