A Mallorca tenim, probablement, la relació més elevada entre habitants, territori i infraestructures de l'estil d'hospitals, teatres, piscines climatitzades, poliesportius i auditoris. El resultat és el que no cal tenir molta imaginació per suposar. Despesa pública elevadíssima per mantenir unes infraestructures excessives. Segurament molta gent no ho sap, però mantenir climatitzada una piscina grossa -d'aquelles que se'n diuen olímpiques- costa més de 1.000 euros per dia. Multipliqui's per un any i pel nombre d'aquest tipus de luxes asiàtics que tenim infrautilitzats a Mallorca i en resultarà una despesa enorme. Quelcom que a qualsevol regió normal senzillament no s'ha fet mai perquè és una tudadissa. Però aquí dreta, esquerra i nacionalisme s'han dedicat a dilapidar els nostres doblers perquè ells, els polítics, consideren que nosaltres som així. Talment m'ho va dir el passat mandat una responsable política amb alt càrrec del Consell, que no és del PSOE ni d'UM: "Els mallorquins som així i està bé que tothom reclami per al seu poble el que troba que ha de tenir".
Com que els mallorquins som així com som, idò tenim piscines climatitzades arreu. I si només fossin piscines... També batem els rècords de butaques teatrals buides. No passa res. Tot poble, per poca població que tengui, ha de tenir, per poc que s'apreciï el senyor batle, un teatre que hagi costat molts de doblers construir-lo, que costi bastant de mantenir-lo -si és possible amb almanco mitja dotzena de funcionaris adscrits per sempre més- i naturalment ha d'estar buit quasi tot l'any perquè no hi ha població, ni capacitat de programació, per atreure una quantitat significativa d'espectadors. El mateix passa amb auditoris, poliesportius i etcètera. O amb hospitals, que quan li expliques a qualcú de la Península que aquí per a una població d'uns 800.000 habitants tenim 4 hospitals públics en un radi de manco de 30 quilòmetres, idò al·lucinen en colors.
Durant dècades els nostres polítics -locals, insulars i regionals- han estat gastant a poalades sense fi els doblers públics -els nostres doblers- en suposats serveis que són un pou sense fons i un atemptat al principi d'interès general. M'ho reconeixia un responsable -un altre- del Consell, durant el passat mandat: que, sense exagerar, seria més barat per a la butxaca pública pagar a les persones que volguessin anar al teatre-piscina-auditori un taxi que els recollís a porta de ca seva, els s'endugués al servei que volguessin, els recollís quan acabassin i els tornàs a cases que no mantenir la burrada de despesa que hem d'aguantar ara.
I en el cim de la piràmide dels desbarats tan mallorquins -com les carreteres de Munar, diríem- hi trobam el metro que, com deia ahir aquest diari, és un desastre des de tot punt de vista social. Però hi hagué un polític, en Matas, que el volgué fort i no et moguis i au ja el tenim: ens el podem menjar amb patates. Ens podem menjar el metro i afegir-hi els teatres buits, les piscines climatitzades a 1.000 euros per dia, els auditoris amb teranyines, etc.
Ara estam en temps de penúries -i qui sap quan en sortirem- i tots els polítics parlen d'estrènyer el cinturó, gastar manco, llevar càrrecs -ho diuen, almanco-... però ni un s'atreveix a començar tancant el metro, piscines, poliesportius... i resta de caríssimes i inutilíssimes barrabassades que hem fet durant dècades perquè... som així.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Dir dois d'aquesta maneraés molt fàcil. Fer feina és una mica més difícil. Has de donar dades: quins teatres estan tancats? Quina ocupació mínima hade tenir un teatre al cap de l'any perquè es consideri rendible? El mateix amb les piscines, poliesportius o qualsevol altra servei que tu tant frequeentes. Tal volta s'hauria d'eliminar la publicitat institucional als mitjans, les subvencions al paper dels diaris....Tal volta bastaria fer-les públiques. Pero això és tema tabú. Això és la patent de cors que en nom de la llibertat cobrau els diaris i els anomenats analistes de la realitat.
El pitjor enemic del mallorquí és el propi mallorquí,
Pajares, l'informació és estreta de webs i informes d'organismes oficials. També els podem posar en questió, però si és així, podem tancar tots el xiringuito. Rés no és fiable.
Quan serà que en Payeras retraurà els milers i milers de quilometres inútils d'AVE que els espanyols han construït per no res? Quan serà que retraurà l'aeroport inútil de Ciudad Real? Mai. L'espanyolisme d'en Payeras és massa fonamentalista per analitzar les coses amb objectivitat en analitzar les fetes dels seus amos i senyors de la Villa i Corte. Els espanyols sou així, Sr Payeras!
I ara hem d'acabar el palau de congressos?
Tomeu, no te enteras, por desgracia no nos podemos fiar de la informacion que corre por internet...
La màxima del periodisme sempre ha estat la de contrastar l'informació. Els lectors, pressuposen veracitat a les informacions que llegeixen als diaris. Per això sorpren que el Sr. Payeras faci afirmacions tan gratuites i poc contrastades al seu article. I més en el dia que el mateix diari publica que l'index de funcionaris a les Illes Balears és dels més baixos de l'Estat, només per davant del P.Valencià i Catalunya. Trescant una mica per internet (no hi he perdut més de 15 minuts) es venen abaix algunes de les seves afirmacions. Per exemple, les Illes Balears és de les CCAA amb el Pressupost de les seves institucions més baix de tot l'Estat Espanyol ( després de Madrid i el P. Valencià). Sobre sanitat, les Illes tenen la despesa sanitària més baixa de totes les CCAA el 2011 (1003 euros per 1289 de mitjana espanyola). El 2008 estavem en la posició 13 en quant a llits hospitalaris i l'Estat Espanyol està a la cua d'Europa (només per sobre de Turquia). No he trobat dades sobre teatres i piscines, per tant, no puc rebatre'l. Però me fa que les seves informacions no estan basades en dades si no en prejudicis i demagògia. Els bons periodistes contrasten la informació i no fan demagògia ni tenen prejudicis. Es clar, que el Sr. Payeras fa temps que no és un bon peridista. Sr. Payeras, el seu privincianisme també se cura viatjant i, sobre tot, informant-se sobre el que parla.