TW
1

En el seu discurs d'investidura, José Ramón Bauzá va apuntar que l'austeritat seria una de les característiques fonamentals de la seva acció de govern. Es tractava d'estalviar tant com es pogués de les arques públiques per tal de reduir el dèficit. Va començar molt bé per aconseguir aquest objectiu. Efectivament, la reducció del nombre de conselleries i direccions generals era una mostra de coherència amb l'austeritat que preconitzava el president del Govern. Ben aviat, emperò, varen aparèixer les primeres fissures. La premsa ens va informar que Bauzá havia apujat el sou a diversos alts càrrecs, cosa que semblava contradir el principi abans esmentat. Però tot d'una ens varen dir que, malgrat la pujada, el cost global havia baixat respecte de l'Executiu anterior, perquè es compensava àmpliament amb la disminució de consellers, directors generals i assessors. Bé, és una explicació possible, però, naturalment, és evident que l'estalvi hauria estat més si hagués mantengut els sous en lloc d'incrementar-los. I en els temps que corren, amb molta de gent sense feina i altres que hem perdut molt de poder adquisitiu amb retallada de salari inclosa, hauria estat més pedagògic i menys provocatiu.

De tota manera, les despeses de personal no són les úniques que són susceptibles de reducció. N'hi ha moltes d'altres a les quals també caldria aplicar aquest principi d'austeritat. I una en seria no tornar a fer allò que ja està fet i, una altra, no gastar doblers en allò que és purament ideològic, però que no aporta absolutament res als ciutadans. Per això m'ha sorprès l'anunci que la Conselleria d'Educació, amb Rafael Bosch al capdavant, tengui previst fer un llibre d'estil de les modalitats balears. Primera, perquè tenc entès que ja fa temps que hi ha un llibre d'estil per als mitjans de comunicació de les Illes Balears no sé si fet, però sí almanco avalat, per la UIB. I segona, perquè els doblers que es destinarien a un projecte com aquest no servirien per millorar la situació de ningú, sinó que l'única cosa que faria seria crear conflictes allà on no n'hi ha per raons purament ideològiques.

El batle de Palma, Mateu Isern, també va dir que era partidari de l'austeritat, però ara ens hem assabentat que vol destinar més de 100.000 € a eliminar el carril bici de les Avingudes. Una obra que està feta de fa molt poc i que cada dia utilitza més gent s'ha de llevar sense més ni pus? S'han de gastar tots aquests doblers públics en temps de crisi per desfer i no per fer? Per desinvertir en lloc d'invertir? La veritat és que amb aquesta mesura no es veu ni l'ombra de l'austeritat promesa. Per molt que no els agradin els carrils bici, no caldria destinar els doblers públics a mesures de lluita contra la crisi i esperar en haver-ne sortit per gastar-los en projectes purament ideològics?