El futur d'IB3

La dimissió de Pedro Terrasa -el nom del qual, per cert, és així i no Pere Terrassa- del seu càrrec de director general de l'ens públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3, obri un nou escenari que veurem com el Govern el resoldrà. Perquè és el Govern a qui li pertoca resoldre-ho. Si és que vol, clar està, perquè per ventura no ho vol.

Tot just després de les eleccions, en ambients periodístics i polítics opositors es donava per fet que José Ramón Bauzá imposaria un nou director general abans que entràs en vigor la nova llei, l'1 de juliol. D'aquesta manera podia triar qui volgués. Els que així ho asseguraven, ho justificaven pel suposat interès que tendria Bauzá a controlar l'ens. No ho va fer. Per què? No se sap, però pareix una errada estratègica. Excepte, clar està, que la televisió -i naturalment la ràdio- no li importin per res. En qualsevol cas, entrà en vigor la nova llei de Ràdio i Televisió regional, que preveu que el nou màxim dirigent de l'ens ha de ser elegit pel Parlament per majoria de dos terços. I si no és possible l'acord, passats sis mesos bastarà la majoria absoluta. Una llei i una previsió absurdes. Una de les grans medalles que es poden penjar el PSOE i el PSM.

Ara Bauzá pot fer tres coses. La primera, pactar amb PSOE o PP el nom del nou màxim responsable d'IB3. El perfil, no. Ja el dóna per fet. Ho va dir el conseller de Presidència, Antoni Gómez. Vol un "gestor" per dirigir l'ens. No és cap sorpresa. IB3 no ha tengut cap periodista al seu front mai. Dels tres directors generals, dos han estat polítics i el tercer un economista. Com no hauria de seguir la tradició? El periodisme els espanta, tant a uns com als altres. Per altra banda, si el Govern ha de pactar qui ha de ser el nou director general, no pareix molt normal que vulgui imposar el perfil anunciat. Què vol dir això, que el PSOE i PSM se l'haurà de menjar fort i no et moguis i que només podran negociar sobre una terna formada per tres clons? Així es comença una negociació?... Però bé, qui ho sap, per ventura es pacta.

La segona opció és que, en realitat, cerqui el no acord amb PSOE i PSM i, una vegada constatada la "impossibilitat" de pactar, anunciï, urbi et orbi, que pel bé de la ràdio i televisió pública, pel bé de la societat balear i a la vista de la "irresponsabilitat" dels rojos perillosos, el PP canviarà la llei per via d'urgència. D'aquesta manera podria imposar a més curt termini -que els sis mesos prevists a la llei- el nou equip -que, evidentment, ja està decidit- i fer el que volgués a la ràdio i televisió regionals. Aquesta opció podria ser bona si li interessa controlar-la abans de les eleccions generals.

La tercera opció seria esperar els sis mesos. Seria el cas en què el PP en realitat estigués tan interessat per IB3 com per Ràdio i Televisió de Mallorca. Passat mig any ja haurien passat les eleccions generals, sabria si Rajoy té majoria absoluta o no, i si fos que sí, per tant, podria preparar el procés de futura privatització, a l'espera que el Parlament nacional reformàs la llei pertinent. Després d'un període -a partir d'ara mateix- en el qual els doblers destinats a IB3 haurien anat baixant fins a deixar-la en poc més que una televisió local, si bé, això sí, sanejada. O sigui a punt de caramel per a algun gran operador, no necessàriament televisiu.

Quina de les opcions triarà el Govern de Bauzá?.