Com les carotes de Bélmez

Diuen els cronistes que l'Estat espanyol disposarà en poc temps d'una nova i potent infraestructura museística que ha d'afavorir l'arribada de turistes provinents d'arreu delerosos de poder visitar un dels indrets on es conserva millor l'esperit hispànic que tan bé es popularitzà durant el franquisme amb allò de l'Spain is different. El fet és que les institucions públiques de Bélmez de la Moraleda han anunciat el projecte estrella per convertir aquest municipi de poc menys de dos mil habitants de la comarca de Sierra Mágina, a la província de Jaén, en una nova potència turística. La idea passa per construir un museu dedicat al fenomen paranormal que donà a conèixer aquest municipi l'any 1971.

Serà el primer museu que es construeixi al poble dedicat a les fa moses carotes que constitueixen un dels fenòmens paranormals més importants del segle XX, segons asseguren els autoproclamats experts en parapsicologia que habiten pels carrerons més obscurs. Ara que és temps de crisi i que tothom mira de retallar per allà on pot, com si no hi hagués cap altra manera imaginable d'escapar del sotrac, les institucions públiques de Jaén han considerat que el millor que poden fer amb gairebé un milió d'euros és dedicar els diners a les obres d'edificació del museu de les carotes. Sembla ser que, en total, la inversió prevista supera els vuit-cents cinquanta mil euros, dels quals dos-cents vuit mil els posarà la diputació provincial; quaranta-dos mil nou-cents, l'Ajuntament de la localitat; i els cinc-cents vuitanta-set mil que resten, els trauran dels fons europeus, que es vehicularan a través d'una iniciativa anomenada Projecte Operatiu Local per a Sierra Mágina.

Diuen també les cròniques que les autoritats municipals varen intentar durant una bona temporada comprar amb doblers públics la casa de la ja difunta Maria Gómez, al número 5 del carrer Real de Bélmez de la Moraleda, però fou impossible arribar a cap acord sobre el preu amb els hereus. Desestimada aquesta adquisició, l'Ajuntament s'ha decidit finalment per construir el seu propi negoci en el solar de l'antiga escola. Gràcies als doblers aportats pels generosos ciutadans de la Unió Europea -entre els quals hem de comptar el sacrificat lector d'aquestes línies i algun conciutadà de la Baixa Saxònia-, els apassionats de les ciències antropològiques podran gaudir d'una visita més que interessant pels prop de tres-cents cinquanta metres quadrats que es dedicaran a dues de les principals aportacions hispàniques a la cultura europea: l'estafa i la tudadissa de diners públics, amb excusa o sense.

Amb iniciatives com aquesta, o com els aeroports i els trens d'alta velocitat fantasma, no és d'estranyar que hi hagi algú al nord dels Pirineus que comenci a estar quelcom més que empipat per la lleugeresa i la barra amb què es gasten els seus doblers per algunes contrades. Les fetes han assolit una gravetat tan bèstia que fins i tot els cronistes més fantasiosos de l'orgull hispànic ja comencen a estar d'acord amb la necessitat de posar ordre en les despeses sumptuàries del regne. El sentiment de comprensió generosa cap a les queixes dels pagadors teutons que s'ha estès àmpliament contrasta amb la facilitat amb què aquests mateixos cronistes dejecten i arraconen les queixes dels ciutadans del sud-est dels Pirineus que durant segles han pagat les festes de la Meseta.

Aquesta és la recepta espanyola de la sortida de la crisi: una ràpida genuflexió davant el Sacre Imperi Romanogermànic, una bona espremuda a les províncies conquerides i, sobretot, que la festa no aturi.