De Galícia a Balears

Quan mor una llengua, mor un univers, desapareix tota una manera de veure el món i la humanitat sencera s'empobreix.

Quan desapareix el darrer mitjà de comunicació imprès en una llengua, desapareix tota una manera d'entendre el món, la vida. Tota una forma d'interpretar les relacions humanes.

Galicia Hoxe, l'únic diari imprès en gallec que subsistia, publicà el passat 28 de juny, aniversari del primer estatut de Galícia, la seva darrera edició, ofegat per la crisi econòmica i la política obstruccionista del Govern gallec del president del PP, Núñez Feijóo.

Gràcies a la sèrie de magnífics reportatges i entrevistes elaborats per Enric Borràs, que Diari de Balears ha publicat aquests dies, hem pogut conèixer com s'ha posat en pràctica el programa en política lingüística del PP gallec, que és el mirall on es vol reflectir José Ramón Bauzá.

Una política que, en paraules del president d'a Mesa pola normalización lingüística, Carlos Callón, és una política "basada en la farsa, perquè es reconeixen drets lingüístics als gallecs, amb la condició que no els puguin exercir".
També són tremendament il·lustratives les paraules de la presidenta d'un grup anomenat (irònicament, hem de suposar) Galicia bilingüe i que, a pesar del nom de l'associació que representa, no té problema per afirmar que: "Volem que es pugui estudiar en un sistema monolingüe, com tots els altres al·lots d'Espanya i del món". Cal entendre que ha viatjat poc la senyora Lago, que, repetim, presideix una associació que es diu bilingüista, però que es declara monolingüista... amb una excepció, ja que el (suposat) monolingüisme que significa la immersió a Catalunya és per Lago "una aberració". La panada mental no acaba aquí, ja que també és capaç de sostenir en la mateixa entrevista que el Govern gallec hauria d'obligar els 4.500 professors insubmisos a fer les classes en castellà, i una mica després afirmar amb tota rotunditat que "obligar no és la manera efectiva de promoure una llengua".

Aquesta és la traducció pràctica de les teories que va vendre Núñez Feijóo (i també Bauzá) en campanya electoral: s'ha encetat un conflicte als centres d'ensenyament, no s'ha fet ni una sola mesura a favor del gallec i s'ha marginat i perseguit la llengua pròpia de Galícia fins al punt de prohibir-la a l'ensenyament d'algunes matèries i en els llibres de text. "És la primera vegada d'ençà que hi ha autonomies que es prohibeix l'ús d'una llengua pròpia", explica Carlos Callón.

Prohibir les llengües no castellanes i tancar mitjans de comunicació era una pràctica pròpia de la dictadura franquista que el PP sembla estar recuperant.

Televisió de Mallorca i Ona Mallorca podrien passar a allargar la llista de mitjans víctimes dels "conservadors".
Només per als qui pensen que Turquia és un país europeu, el PP és el segon partit europeu que més mitjans de comunicació ha tancat.
Per a la resta, és el primer.