La cultura i el país

Les primeres declaracions del nou responsable de cultura del Consell de Mallorca, Joan Rotger, ens descobreixen una persona propera a alguns aspectes essencials del ram. En seu nomenament haurà estat com una bombolla d'oxigen per a moltes persones del país, asfixiades pel mal ambient creat durant la campanya electoral precisament amb relació a la cultura -i per part, és clar, del PP.

De Joan Rotger sabem, de sempre, que té idees clares sobre algunes qüestions bàsiques entorn de la llengua i la cultura del país. Sap que la nostra llengua és el català i que aquesta llengua és la pedra de toc de la cultura. El seu nomenament, per això mateix, ha causat sorpresa i, alhora, pot alleugerir en part les pitjors expectatives. No oblidem que els caps de llista del PP a les principals institucions s'han expressat en to amenaçant. L'amenaça principal, segurament, és la que ja s'ha encarnat en la realitat immediata. Afecta l'ensenyament, i el conseller d'Educació, Francesc Bosch, ha confirmat l'abolició d'un sistema que funcionava raonablement bé i que era essencial per al futur de la llengua al nostre país. Per aquest camí, la llengua ens la salvaran les universitats alemanyes.

Però el cel de la cultura encara és negre de corbs en vol rasant. De manera que, si volem que alguna cosa quedi del que s'ha guanyat des de la mort del general Franco Bahamonde no podem acomodar-nos a les polítiques institucionals, per més que Joan Rotger no sigui, ni de bon tros, el pitjor que ens podia tocar -ans el contrari. Val la pena assenyalar la feliç coincidència que serà ell, i no un dels homes de Carlos Delgado, per exemple, la persona encarregada d'administrar la recepció real de les competències en la matèria. Aquest fet és d'una importància cabdal.

D'altra banda, és positiu que Joan Rotger vulgui ser director insular d'una cultura entesa també en el seu vessant econòmic. En contra de la idea d'una cultura parasitària, la visió de la cultura com a generadora de riquesa -directament i indirectament- és ben positiva en el moment que ens trobam.

Un dels sectors on aquesta realitat es mostra de manera més clara és l'audiovisual. Seria una barrabassada el tancament de la ràdio i la televisió depenents del Consell de Mallorca, perquè la seva existència contribueix, no tan sols a la normalització lingüística i al manteniment de llocs de treball, sinó que dinamitza el teixit incipient de l'audiovisual a Mallorca, sense el qual una societat està indefensa. A més, seria absolutament injust que la política castigàs la feina ben feta, la feina honesta i eficient. Constituiria un exemple pèssim per al futur. D'altra banda, tampoc els aniria malament, als governants del PP a les nostres illes, rectificar, reconèixer errors d'apreciació, perquè una actitud humil atenuaria la impressió de prepotència que han projectat.