Divide et impera

El trossejament i la dissolució de la Direcció General de Política Lingüística en altres departaments de la Conselleria d'Educació pot ser el final d'una època en què es feren importants avanços en la protecció del català tant en els àmbits educatius i formatius com en l'ús social al carrer. A més, el fet que la llengua separi els alumnes d'Infantil pot ser un cop molt dur a la conversió de l'idioma propi en element de cohesió. Per sobre que la presència del castellà és cada cop més forta, per sobre que una llengua minoritzada necessita una especial protecció per subsistir, allò cert és que en les darreres dècades l'avanç de la categoria social del català ha fet passes gegantines.

Desmuntar la Direcció General i separar els alumnes fa mal, sobretot, al reconeixement de la categoria de la llengua pròpia, que ara és un idioma alt, amb molts de ciutadans alfabetitzats en la llengua dels seus avantpassats i amb un gran reconeixement institucional i docent. Des de la recuperació de la democràcia, n'ha augmentat el prestigi: en llibres, en diaris i en una presència encara petita però ja palesa dins els mitjans de comunicació. Tanta és la categoria del català que és capaç d'acomplexar els que l'ignoren, fet del tot impensable fa trenta anys.

Ara podem viure la minimització d'una llengua normada, conreada per molts d'escriptors i artistes i que no té res a envejar a les altres llengües.

Tanmateix, ara anam de cap envers una societat separada pels idiomes. I el conflicte pot començar a l'escola. No se separa el que s'estima i es valora. Una col·lectivitat s'enforteix a partir dels valors comuns i compartits. És això el que crea l'autoconsciència. Xapar valors irrenunciables du a la divisió social. Divide et impera.