TW
0

Pot semblar de sèrie d'assassinats i misteri, però no ho és. Una de les presentacions estrella d'un congrés mundial d'informàtica, que s'ha de celebrar aquests dies, tracta d'un sistema per a protegir implants mèdics electrònics de possibles atacs malintencionats, que podrien arribar fins i tot a matar una persona, canviant alguns dels paràmetres -com la dosi, en el cas de dispensadors automàtics de medecines- de funcionament de l'implant. De la magnitud del problema, en pot deixar constància el fet que diuen que, només als Estats Units, hi ha més de cinc milions de pacients que duen un d'aquests aparells implantats i que, cada any, se'n posen més de tres-cents mil. Així, ras i curt: la cosa va que ara ja és habitual que una gran majoria d'implants mèdics electrònics estiguin dotats de comunicacions sense fils, wi-fi, amb l'objectiu de poder ser monitoritzats sense necessitat de malmenar el pacient que el du, atès que acostumen a ser dispositius que s'han de posar mitjançant una intervenció quirúrgica, inevitable per exemple, per a canviar-li les piles. Es tracta de dispositius com marcapassos cardíacs, dispensadors automàtics d'insulina o estimuladors intracerebrals i similars. No tot el parc actual té wi-fi, però sí la gran majoria dels nous i, cal tenir en compte que el ritme de renovació és, aproximadament, cada deu anys, de tal manera que en un futur proper tots tindran connectivitat. Són clars els avantatges de poder disposar d'un sistema no intrusiu que permeti regular, controlar i actuar, si escau, sobre aquests aparells, i d'aquí la connexió sense fils. Però, com gairebé tot en aquest món, no hi solució que no tingui problema, i el d'aquests dispositius és que una persona mal intencionada -i fins i tot, algun incident degut a la omnipresència de xarxes sense fils- pot produir greus disfuncions en aquests aparells que poden arribar a ser fatals pels seus portadors. Dit altrament, la vulnerabilitat digital pot posar en perill la vida de persones.

El problema a resoldre és, per consegüent, aconseguir un equilibri raonable entre la necessitat de poder accedir des de fora a l'implant i el perills associats a aquesta opció. Una possible solució seria encriptar la informació que pot rebre l'implant, però presenta el problema que en cas d'urgència mèdica, aquest tipus de protecció impedeixi o retardi l'actuació dels equips mèdics d'urgències, per no disposar de les claus d'accés. Tot això, sense oblidar el fet que es tractaria d'introduir programari nou en els implants, amb els problemes afegits associats als errors de programació inevitables i també el fet que la solució tardaria més de deu anys a arribar a tothom. I aquí és on entra la comunicació del congrés amb la seva component de pel·lícula: els autors diuen haver dissenyat, construït i provat un sistema que blinda els implants d'atacs exteriors, de tal manera que només les persones autoritzades hi tenen accés i, amb el valor afegit que, com que es tracta d'un dispositiu exterior a l'implant, en cas de necessitat n'hi ha a bastament de desconnectar-lo per tal que els equips d'emergència hi puguin accedir. La solució sembla molt enginyosa: el dispositiu de blindatge, que pot tenir la forma d'un rellotge o d'una polsera, interfereix totes les comunicació sense fils amb l'implant, excepte les seves. Per afegitó, les comunicacions entre aquest aparell i les persones autoritzades són encriptades, de tal manera que, sense tocar l'implant, afegeixen seguretat a aquestes comunicacions. La part difícil de tot plegat era trobar la manera d'interferir efectivament les comunicacions no desitjades amb un aparell petit, però sembla que alguns avenços tecnològics recents han permès resoldre la qüestió. Ara, diuen els autors -que treballen a prestigioses universitats americanes- falta que trobin algú que cregui que el seu invent va més enllà de la ficció i decideixi explotar-lo comercialment. No sé ben bé per què, però a mi em fa l'efecte que té moltes més possibilitats d'aplicació que les que han motivat els autors. Qui sap si no arribarà prest un dia que necessitarem d'aquest blindatges personals, tant si som portadors d'un implant electrònic com si no.