TW
0

És una llei trenta vegades secular que es remunta a l'antic Egipte: com més terrorífica és la guerra, més dolça i gloriosa és la pau que la succeeix. Ahir, els dos presidents, el que entra i el que surt, el de dretes i el d'esquerres, escenificaren una comunió suprapartidista digna de quedar gravada en la memòria col·lectiva. Antich sortí del Consolat i, devora els canons d'ànima antiga, estirà la mà a Bauzá quan encara li mancaven cinc metres per arribar-hi. Veient allò, ningú no diria que des de les eleccions autonòmiques del 2007 Bauzá és el tercer president que ha tingut el PP. Ningú no diria que l'anterior Govern del PP té imputat l'expresident, té imputada bona part dels seus exconsellers i té imputat un autèntic ramat d'exdirectors generals, a més d'exgerents i exresponsables d'empreses públiques.

De l'era Matas no s'ha salvat ni el pal de la bandera, coincidint amb el pas d'Antich pel Consolat. Però ara que parteix de senador, ha arribat a un acord amb Bauzá per acompanyar-lo a negociar amb el Govern central: a ser el seu introductor, vaja. Sentit i visió d'Estat a balquena. Tant Antich com Bauzá són dos grans defensors de la lluita anticorrupció. Bauzá ha pogut fer un govern i un grup parlamentari a mida, perquè ha eliminat imputats. Ha fet renovació interna Netol. L'acció del Govern Antich d'aixecar les tapadores dels poals del fems ha permès a Bauzá presentar-se amb llistes i missatges renovats, sense llasts, més pur que la patena de la Mare de Déu de Lluc: el resultat a les urnes ha estat una majoria absoluta sense precedents. D'alguna manera, Bauzá deu molt a Antich. Sense la política femetera de l'algaidí, el marratxiner impassible mai no hauria arribat a president de manera tan clamorosa. Pau i glòria al Consolat.