Els cogombres són innocents, però els agricultors han estat condemnats

L'any 1918 va aparèixer una terrible pandèmia de grip coneguda pertot arreu com la "grip espanyola". El cas és que avui sabem que els primers casos d'aquell brot contagiós es donaren als EUA, però el nom ja no el canviarà ningú. Ara sabem que els cogombres andalusos no són la causa de les infeccions produïdes a Hamburg, però hi ha països com Rússia que tanquen les portes a les hortalisses europees. El mal ja està fet. Les alarmes alimentàries i sanitàries ja ens han aportat en els darrers anys un bon seguit d'històries prou penoses, però si he de dir ver -després d'haver viscut casos com els de la "llengua blava", les "vaques boges" i la "grip porcina"- mai no m'havia trobat un cas tan absurd com el de la "crisi dels cogombres". En aquest nou cas d'alarma sanitària destaca la irresponsabilitat de les autoritats que a Hamburg, Alemanya i Europa han atiat un desgavell monumental en lloc d'actuar amb prudència i d'acord amb les normatives establertes per aquests casos d'alerta sanitària.

No estam davant un problema nou. La síndrome hemolítica urèmica (SHU) provocada per certes variants dels bacteris Escherichia coli, ja en la dècada del 1990 va ser el flagell de les empreses de menjar ràpid als EUA -la carn picada mal cuita és una de les principals fonts de transmissió- i el 2006, entre altres dotzenes d'exemples, unes galletes provocaren un brot infecciós al Regne Unit. És cert que el brot actual és molt virulent, però això no justifica comportaments mancats de rigor que no fan altra cosa que augmentar l'alarma social i provocar danys econòmics i morals a persones i empreses innocents. El fet és que les autoritats alemanyes culparen urbi et orbe les hortalisses espanyoles del brot epidèmic causat pel serotip 0104 del bacteri E. Coli, sense tenir-ne cap prova ni indici cert. La presència de les variants usuals d'Escherichia coli en hortalisses o altres aliments frescs és un fet tan inofensiu i normal que és irrellevant. Però fins i tot si fos significatiu que unes hortalisses localitzades a Hamburg fossin portadores dels tipus corrents d'E. Coli, que no ho és, s'hauria de determinar en quina fase del procés s'ha produït la contaminació: la producció en origen, el transport, el manipulament, la comercialització... L'evidència que la infecció està centrada a l'entorn d'Hamburg, i no a cap altre indret del món, ja ens indica que la causa del brot s'ha de cercar allà mateix. En cas contrari, sembla que hi hauria traces infeccioses a altres geografies. Cal treballar de ferm per aclarir què ha passat, perquè passar el mort als altres no és la solució.

Les autoritats europees s'han lluït al mateix nivell que les alemanyes. Com poden els països de la UE, sense cap altra indicació més que unes declaracions a premsa, prendre mesures contra produccions hortícoles absolutament controlades i que compleixen rigoroses normatives sanitàries? Com determinats països no comunitaris poden adoptar prohibicions taxatives sense cap base sanitària ni científica i la UE restar tan tranquil·la? La inoperància demostrada és preocupant.

Tan sols hi ha dues línies d'actuació davant els mals causats: contrarestar els seriosos desperfectes provocats a la imatge del sector hortícola mitjançant una potent campanya d'informació i compensar les pèrdues als agricultors. El finançament de les dues actuacions hauria de ser comunitari i les mesures immediates.