Hi ha molts lectors que llegeixen aquests escrits al punt del migdia. A l'hora del migdia, quan el sol passa pel meridià, a partir del juny ja comença a fer calor, la calor que tant ha faltat, per cert, aquests dies enrere. L'estiu, dur i fort, arribarà i no tardarà gaire. Antigament, al migdia, arribava el moment solemne de fer un descans. Quan des del portal de les cases de la possessió es tocava el corn i els treballadors anaven a dinar. La madona tenia l'olla a punt. És clar que ara el migdia només són les 10 del matí. Moltes esglésies, encara, a migdia toquen la campana de l'àngelus. Les ovelles en fer molta calor solen ajeure's, amb el cap baix, fent-se ombra unes a les altres.
FENT MÉS FRESCA QUE CALOR, EL BESTIAR NO AMURRIA. Després del migdia, quan fa el sol tan fort, si una ovella troba una ombra d'arbre, d'una mata o d'una pedra es posa a jeure amb el cap a l'ombra. A continuació en ve una altra i s'ajeu a l'ombra que fa la primera, i així les altres fan el mateix, i tot el ramat s'arriba a jeure i es fa ombra una ovella amb l'altra. Quan "s'amorrien", per tant, no hi ha manera de fer-les bellugar. D'aquí ve el refrany que encapçala aquest escrit, precisament quan arribava el fort del sol, quan la baciva està mes per amurriar que per menjar, la pastora també aprofitava.
DE MACHORRAS I BACIVES. Per altra banda, hi ha molta gent que no sap que és una baciva. Una ovella estèril. En castellà li diuen un machorra. Em sona, perquè enguany faig un viatge a Las Machorras, a la zona de les valls pasiegas del Cantàbric, i aquest nom crida l'atenció, però d'això en parlarem un altre dia. Una ovella que no cria o no està fecundada és una baciva. A Menorca diuen, d'una situació de contrarietats en el negoci, quan no van bé les coses, "que és té les ovelles de baciva. Però no només una ovella pot ser baciva, ho pot ser qualsevol bèstia. També es diu de les cabres i, de vegades, de les vaques i egües que no crien.
DEL BESTIAR QUE NO CRIA. Recorda una cançó popular que hi havia un pastoret que guardava la baciva:
"En tenir sa llosa tiba ja tenim es tord estret; ves alerta, pastoret, que sa guarda de s'esplet no se mescli amb sa baciva".
Fins i tot s'ha dit d'una dona estèril o corpulenta. Allò que ara en diuen un masclot, una definició sempre una mica ofensiva. I un bou que no llaurava era el bou de baciva. Com el capellà de baciva, que solia tenir un benifet i mai no arribava a ordenar-se de prevere; quedava de vicecapellà. I tot això perque moltes vegades el juny s'ha convertit en un mes de plena canícula. Extremadament fred, però, aquests dies passats. Per cert, aquest diumenge és sant Bonifaci, patró dels meteoròlegs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.