A bord del Franconia (1923)

"Com una falca verda ficada entre l'oceà i la gran ciutat, s'estén el parc de Golden Gate, un passeig que es compta entre els més admirables d'Amèrica. Nombrosos monuments poblen, amb un món de figures de metall o de marbre, les seves avingudes de verd etern. En la seva part més cèntrica, un frare de bronze s'alça sobre el seu pedestal amb una creu a la mà. És el religiós mallorquí Juníper Serra, primer colonitzador de l'Alta Califòrnia, que donà el nom de San Francisco a la ciutat, patró del seu orde. Al davant d'ell, dos homes espasa en mà s'agenollen enfront d'un bust gegantí que porta gorguera arrissada i barba punxaguda. Són Don Quixot i Sanxo, tot fent un gest d'acatament el novel·lista que els creà. Dos veïns de San Francisco d'origen espanyol, antics oficials d'enginyers que emigraren a Califònia el 1870, els senyors Juan Cebrián i Eusebio Molera, iniciaren l'erecció d'aquest monument a la glòria de Cervantes i del primer idioma europeu que es va parlar en aquesta terra. Els californians que no volen oblidar l'origen de la seva pàtria els donaren suport en tal empresa".

El fragment forma part de l'obra de Vicente Blasco Ibáñez La vuelta al mundo de un novelista, en què al llarg de quasi vuit-centes pàgines ens va narrant les seves valuoses experiències d'un viatge de circumnavegació a bord del transatlàntic Franconia. Rodar el planeta el farà evocar per dos cops Mallorca; l'altre, a Honolulú...

"Un mallorquí, antic baix del Teatro Real de Madrid, el senyor Joaquim Vanrell, que dirigeix aquí una escola de música, és l'únic espanyol resident a la ciutat i canta amb mestria de vell artista algunes àries espanyoles dels temps del romanticisme... A l'hora dels brindis... faig un petit discurs en castellà que només entenen el professor de literatura de la universitat i algunes senyoretes que han passat per la seva aula. Però el mallorquí, l'antic baix del Teatro Real, plora mentre m'escolta. Se sentia perdut com Robinson, en aquest arxipèlag, on porta molts anys sense parlar altra cosa que l'anglès...".

Evocacions i nostàlgies. Curiosa aquesta figura del cantant Vanrell i de la seva escola de música a les illes Hawaii. Ja en altres textos havia parlat Blasco Ibáñez de la facilitat dels viatgers per a trobar un mallorquí a qualsevol part del món, puix que els illencs no senten gens de menyspreu per l'aventura de passar mars i arribar a llunyanes terres. Per altra banda i a bord del Franconia coneixeria l'escriptor valencià tots els avantatges i entrebancs dels turistes de l'època, fins i tot amb el risc de topar-se amb pirates xinesos o bandolers dels altiplans. La qüestió és que tornà al sud de França, on aleshores vivia, sa i estalvi, alhora que duent tones de records i experiències.