Pepiño mana

Si fos per Antich, ja hauria tirat els trastos i hauria acceptat partir cap a Madrid com a senador autonòmic. Té l'experiència del 2003, quan just després de la derrota davant Matas el PSIB se li convertí en un safareig ple de piranyes. I ara és pitjor. Després de quatre anys de calaportals pels tribunals, d'escàndols i judicialització de la vida pública de Mallorca, i de tensió i crisi econòmica a Menorca i Eivissa, el PSIB-PSOE ha sofert una de les pitjors passades en eixut de tot l'Estat. Pel carrer del Miracle s'esmolen les ganivetes. Floreixen plantes carnívores per davall les pedres. N'hi ha molts que volen salvar la pell al preu que sigui. L'enfrontament obert entre Armengol i Calvo és qüestió de setmanes. Antich feia bé partint i deixar que la lleonera es desfaci a bocins.

Però dins el PSIB mana Madrid. La mare superiora és Pepiño, que ara ha deixat tirat Zapatero i s'ha embolicat amb Rubalcaba. Va ser Pepiño qui imposà la construcció del macrohospital a Son Espases, una obra faraònica ideada per Matas en temps de vaques grasses que ha suposat la ruïna del Govern Antich. Va ser Pepiño qui es passà pel folre el pacte amb UM i ordenà esmolar les fitores. I ara Pepiño ordena a Antich que no es mogui. Blanco no vol bullit. Qualsevol símptoma de fugida, dimissió o guerra interna el posa histriònic. Ha jurat a Rubalcaba que li mantindrà el corral tranquil. L'ordre de Ferraz a l'algaidí és clara: ha de mantenir la secretaria general fins al pròxim congrés, ha de deixar la successió arreglada i ha d'exercir de cap de l'oposició al Parlament fins a les generals. Ha de conduir el mul amb Francina i Calvo dins les beaces, una a cada costat. Pepiño no consentirà revoltes ni estirades de monyo. No és senzill. Antich té un bon berenar. Una gentada perd aviat la cadira i això deixa el carrer del Miracle en estat preepilèptic.