Allò que no ha d'oblidar

És lògic i humà l'optimisme que ahir traspuava José Ramón Bauzá després de l'espectacular victòria del 22-M. Mai el PP balear no havia assolit aquesta enorme quota de poder en uns comicis i mai no havia deixat tan grogui els adversaris de l'esquerra.
Tanmateix, allò que no ha d'oblidar Bauzá és que el seu indiscutible triomf es deu, bàsicament, a l'enfonsament del PSOE i dels seus antics aliats -després demonitzats- del centrenacionalista. Si hagués tingut davant un govern fort i segur, els resultats haurien estat uns altres. Però Bauzá lluità amb un govern amb subminoria i a sobre desorientat per l'immens fracàs de Zapatero. A Bauzá li ha bastat en aquesta ocasió un discurs senzill, coherent i pragmàtic perquè s'esfondràs el que tenia davant. L'esquerra s'ha fet el haraquiri ella mateixa expulsant aliats i mostrant-se absolutament incapaç d'afrontar una crisi econòmica.

Això no obstant, la carta blanca que ha donat l'electorat a Bauzá té data de caducitat. Si d'aquí a un any no es nota al carrer una certa millora econòmica, estabilitat social i, sobretot, il·lusió, els suports al lideratge de Bauzá davallaran. L'arrencada de tot govern és molt important. És en les primeres decisions on es marca l'estil de tota la legislatura. Per això, és molt important el seu inici, les primeres passes del seu Govern i de la resta d'institucions que li són lleials.

Bauzá ha predicat austeritat. No té un altre camí. I això implica mesurar les inversions al mil·límetre. Ningú no espera grans obres públiques aquesta legislatura. Tothom espera el trencament amb l'estil Matas. Però allà on no pot fallar Bauzá és en el fet de cohesionar i enfortir el teixit productiu. Els pocs recursos disponibles de l'autogovern haurien d'anar a aportar solidesa a les empreses, l'única manera de garantir que hi tornarà a haver inversió significativament quan se surti de la crisi.

Bauzá té un avantatge: l'esquerra està ara mateix estabornida, amb una mínima capacitat de reacció. El PSIB-PSOE està a punt d'entrar en una cursa successòria desfermada, en la qual sortiran a la llum totes les ferides i contradiccions que tapava el gaudi del poder.

Bauzá ja pot comptar que tindrà per poc temps Antich com a cap de l'oposició. I qui el succeeixi ja ha après, després de la darrere experiència electoral i del que ha estat la legislatura passada, que la cridòria, el renou i la fúria no són bones conselleres.

La gent vol calma, no escàndols. La gent vol missatges positius, no caïnismes ni desastres. Bauzá començà a guanyar les eleccions quan impulsà una gran renovació dins el PP i va prescindir dels imputats (la qual cosa no vol dir que siguin rehabilitats en els casos en què les acusacions quedin en no-res). Ara aquesta renovació ha de tenir continuïtat dins el cos social. S'han de crear les condicions de seguretat econòmica i jurídica perquè es creïn noves empreses i perquè s'enforteixin les actuals.

Alemanya està sortint de la crisi no amb grans obres públiques, no amb gran despeses, sinó pel pacte entre el Govern i el teixit empresarial. Els poders públics ajuden els emprenedors amb la condició que aquests fomentin l'ocupació. Amb aquest sistema, aparentment simple però solidari i, en conseqüència, sòlid, s'han aconseguit molts d'èxits.

Caldrà veure com respon el Govern Bauzá i si s'avançarà cap a una societat cohesionada, fet que inclou també tots els aspectes culturals i lingüístics. Caldrà veure si la tolerància serà un segell distintiu del seu Govern, capaç de donar impuls a una comunitat on tothom se senti a gust.

Hi ha temor que Bauzá escori massa la seva praxi cap a la dreta i que oblidi el centrisme que tant cercà el canyellisme. Aviat sortirem de dubtes. Els pròxims mesos seran clau, fins i tot decisius.