Salut i coses que convenguin!

Avui, diumenge 22 de maig del 2011, es decideix en l'àmbit autonòmic, insular i municipal el personal que ha de governar-nos durant els pròxims quatre anys, anant bé les coses. Sembla que les enquestes donen guanyador per majoria absoluta el Partit Popular. Bé, en haver acabat comptarem i que sigui allò que els déus vulguin.

Molt sovint, quan en colla i davant un cafetó hem parlat d'aquestes coses, sempre ha sortit l'oportunista que ha enflocat allò tan sabut que, en democràcia, tenim els governants que ens mereixem. I deu ser veritat. Baldament costa molt fer-se a la idea que hem estat mereixedors de segons quins patrons que hem tingut, alguns ja empresonats i tants d'altres que a hores d'ara encara tenen la roba a l'estenedor, però més o manco ja comencen a saber per a quina finalitat ha estat creat l'home. Costa molt sentir-me una mica responsable de tot plegat, malgrat que mai en la vida els hagi votat, però mal cos sí que en tenc, mala boca, ventrell remogut. És possible que hi hagi tant de bord a lloure?, he pensat molts pics.

Passava que a les eleccions del 2007 estava claríssim que la dreta encapçalada pel senyor Matas anava a sac, a rompre, més que res, com s'ha vist després, perquè s'hi jugaven alguna cosa més que poder aplicar uns criteris polítics propis. Hi havia molta moguda de doblers alaire, moltes comissions ja cobrades per feina encara per fer. Record fins i tot que la setmana que tot crist estava ja "en funcions" perquè els pactes estaven ja consumats encara se signaren concessions tan importants com allò del magne projecte de Les Fontanelles, que ara encara fumeja, indemnitzacions... Ja ho saben. Vaig recordar moltes vegades les paraules del meu estimat veïnat, ja desaparegut fa molts anys, l'amo en Pep Crespí, que treballà de repartidor d'aquesta casa per cert, quan a les primeres reunions de Sineuers Independents a l'alba de la democràcia del 1979, aprofitava qualsevol oportunitat per fer-me avinent que: "Bielet, si cerques idees acosta't a l'esquerra, que a la dreta sols hi trobaràs interessos". I jo badava uns ulls com a platets de cafè.

També em ve a la memòria que, a la Fira del Llibre, que aquell any 2007 la feren a la plaça Espanya, per cert just a la vora del repetidament manyuclat i tornat a inaugurar parc de les Estacions, borinejant amb l'amiga Miquela Serra de la llibreria Quart Creixent, un senyor de nacionalitat anglesa es manifestava molt sorprès de les enormes ampliacions fotogràfiques que els del PP havien penjat a la façana del lateral del desaparegut cinema Avenida, fotos enormes, de deu o quinze metres de llargària pels mateixos d'amplària, representant els seus principals candidats al Govern balears, l'insular i la batllia de Ciutat. Tant era així que el britànic s'exclamà: "A Anglaterra si algun polític té nassos de fer això, aquesta pública ostentació, no treu ni mitja dotzena de vots". I en tragueren de vots, vaja si n'aconseguiren. Però no bastaren. Després passà el que passà i bona nit si et colgues, que uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer.

Bé, tot plegat ho venia a dir perquè, el que signa aquí baix, Gabriel Florit i Ferrer per part de mare, desitja que tots vostès s'espolsin la mandra i, per favor, vagin a votar. I ho facin amb decisió i convenciment, malgrat que no votin el mateix que jo votaré. I anit devers les deu del vespre ja sabrem si resistim com a poble, si el carro de l'instint de supervivència continua enganxat, si podem servar esperança o ens han menjat crus amb la roba posada. Salut i coses que convenguin, com diuen a sa Pobla.