Somnis i visions (1577)

"Si són cosa de la imaginació, en cap d'aquests senyals hi ha certesa, pau i gust interior; llevat del que podria esdevenir, i jo sé d'algunes persones a qui això ha esdevingut, que, trobant-se molt capficades en llur pregària i somni esperitual, essent tan fluixes de complexió o imaginació, o no sé per quina causa, adopten un recolliment que les posa fora de si mateixes. No senten l'exterior, han ensopit de tal manera els seus sentits, el mateix que una persona que dorm, i potser és així, que es troben com adormides, i dins una mena de somni els sembla sentir que algú els parla, i creuen veure coses, i pensen que aquestes provenen de Déu, i els efectes, tot i això, no deixen d'esser com un somni. I també podria esser que havent demanat molt afectuosament alguna cosa a nostre Senyor, els sembli que els diuen el que volen sentir, quelcom que s'esdevé algunes vegades. Però a qui tingués molta experiència de les parles de Déu, no es podrà enganyar en això, segons el meu parer, de la seva imaginació. I és que del dimoni sempre n'hem de tèmer; però si hi ha els senyals abans esmentats, molt es pot assegurar que són de Déu, llevat de si és cosa greu el que se li diu i s'ha de posar per obra de si, o d'afers de terceres persones, mai no faci res ni li passi pel pensament, sense sotmetre'l al parer d'un confessor lletrat i avisat i servent de Déu, encara que entengui i li sembli clarament que el missatge li ve de Déu. Perquè això és el que vol Sa Majestat i no és cosa de deixar de fer el que ell comanda, doncs, ens té dit que tinguem el confessor en son lloc, puix que no es pot dubtar que aquestes paraules siguin seves."

El text, un fragment de Castell interior, considerada la millor obra de Teresa de Jesús, ens posa davant el problema místic de les visions ultraterrenals, allò de rebre missatges de Déu, de la verge Maria o dels sants. Recordem, de la mateixa època, la nostra "beata", Santa Catarina Thomàs i les visions que aquesta tenia a cada moment. Però Teresa adverteix també de les falses visions, aquelles que són només somnis inspirats per un desig d'elevada espiritualitat.
El tema ha hagut de despertar en tot temps la curiositat de filòsofs, pensadors i intel·lectuals o científics, que es pregunten si pot existir aquest tipus de comunicació amb el més enllà etern o ultraterrenal. Una vegada més adverteix Teresa les maquinacions del diable en aquest sentit, i posa la possible experiència de les seves deixebles en mans d'un confessor capaç d'arbitrar l'assumpte.

També conegut com Las moradas, pel símil que fa servir, aquesta obra no deixa de reservar al lector moltes reflexions i sorpreses.