La campanya

Queden quatre o cinc dies de campanya electoral i tot pareix seguir igual que al principi: les enquestes han confirmat la seva insòlita unanimitat sobre què passarà, la poca activació electoral de les bases és la característica més important de la campanya i les estratègies dels dos grans, PP i PSOE, són antagòniques.

Totes les enquestes auguren una tal victòria del PP que, si es confirma amb tanta intensitat, estaríem davant no d'un simple triomf a les urnes, sinó d'una agranada que s'enduria cap a l'oblit moltes presumpcions, de tot tipus, que fins ara han servit per fer política, a la nostra regió. Però no passem l'arada davant del bou. Tanta unanimitat en les enquestes no s'havia vist mai i és molt estranya. Ja veurem si les urnes la confirmen o, si pel contrari, deixen en evidència tots aquests estudis demoscòpics. Vés a saber si la gent menteix quan és enquestada o, qui sap, si tanta proliferació d'auguris d'agranada conservadora no es tradueix en més vots cap a l'esquerra. O si, que tot pot ser, resulta que encerten totes i iniciam una nova època política.

La poca activació electoral és ja la característica principal de la campanya. No sé per què deu passar, però passa. Zapatero, que a la visita anterior va ajuntar més de 9.000 persones entusiasmades de sentir i veure en directe el gran guia, divendres passat no n'aconseguí reunir més que unes 3.000. No serviren per a res els esforços del partit ede dissimular. En lloc d'arriscar-se a molt de ciment en algun escenari gran de Palma se n'anaren a un més petit pavelló d'Inca, on així i tot es veren moltes bancades buides. Actes més petits tampoc no són -excepte quan van acompanyats de menjar i beure- un gran èxit de concurrència. M'ho deia un dirigent d'un partit minoritari: "Ni tan sols el PP activa els seus". Si té raó per ventura per aquí ens trobaren amb el que seria, així, amb majúscules, La Sorpresa. Una participació baixíssima de resultes de la qual poguessin entrar almanco dos dels partits petits, el PSM mantenir els quatre escons del Bloc, o qualcun més, el PSOE mantenir-se i el PP clavar-se en els vint-i-nou escons. Ja dic: seria possible amb una participació molt baixa, la més baixa de la història i, sobretot, que afectàs tots els partits homogèniament. Si fos així, les enquestes s'haurien engronsat fort ferm.

Cinc dies queden per acabar la campanya i les estratègies de PP i PSOE no pareix que variïn. Els conservadors han basat la seva en un José Ramón Bauzá que, fins ahir mateix, no es deixa arrossegar per les invectives que li llancen els adversaris. Ell va a la seva i fins i tot habitualment marca l'agenda dels altres. Ell du la iniciativa.

Tranquil, centrat en el discurs decidit, sense sortir gens del guió avança cap al seu objectiu impertèrrit, sempre en positiu. Els socialistes han agitat molt poc la corrupció de forma expressa -per ventura perquè, clar, podrien ser acusats ells també- però implícitament -"el PP és retorn al passat", "hem de guanyar el futur"...- identifiquen allò negatiu i passat amb els conservadors, és a dir la corrupció. Fan una campanya, en fi, sobretot en negatiu. Sorprenent venint de qui ha estat governant. Per suposat que no tots els missatges són iguals, però els titulars de premsa i entrevistes no deixen escletxa per al dubte. Fa la sensació que és, en síntesi, un missatge massa negatiu venint de qui està encara governant. Diumenge sabrem qui s'ha equivocat.