Cuando el padre nos olvida

Demà, 5 de maig, es compleix l'aniversari del desembarcament de 2.979 suboficials i soldats francesos a l'illa de Cabrera. En un bon principi, es pretenia enviar-los a Menorca. Però, finalment, no gosaren, per mor de la seva quantia. Al cap de molts pocs dies, entre dia 9 i dia 12, un segon contingent de 1.248 homes també va aterrar a l'illa. Cap a finals de 1809 n'hi foren conduïts uns 2.500 més. En total, 6.727 presoners el 1809. Sembla ser que arribaren a tocar les terres de Cabrera un total d'11.800 presoners. El captiveri dels presoners francesos va acabar el 27 de maig de 1814, amb l'arribada de vaixells d'aquell país. I només en partiren cap a Marsella uns 3.280. Si comptem que en fugiren ben pocs, i probablement encara menys es passaren a les files espanyoles, el balanç és d'un 28% a un 30% de supervivents.

A Gabriel Froger l'atreien els relats de vells soldats que participaren en grans batalles. Probablement, l'hivern de 1846, o de 1847, a París va conèixer Sébastien Boulerot, un vell soldat, i feren amistat. Al voltant d'una xemeneia, custodiat pel bust de Napoleó, Sébastien li narrà les històries de la seva participació en la Guerra del Francès. I la seva estada a Cabrera. La descripció que ens espera sobre el temps que van transcórrer a l'illa és de misèria, irracionalitat i estupor. En primer lloc, els deixaren a lloure, a l'aixopluc del temps. Oblidats, amuntegats en una illa, confirmaven com els eren plomats els queviures esquifits que els enviaven. Els presoners demanaren un capellà a les autoritats. I el bisbat va cercar un voluntari que volgués anar a Cabrera. Aquest, Damià Estelrich, sembla ser que va jugar un paper central a l'illa, com a intermediari entre les autoritats espanyoles i els presoners. Trametia les peticions dels francesos, o tenia iniciatives sobre el seu estat físic, com ara demanar que els presoners inútils físicament fossin retornats a la seva terra, cosa que aconseguí. I, alhora, informava sobre els francesos que pretenien canviar de bàndol. De fet, fou una figura controvertida. Reaccionari absolutista, es presenta voluntari per fer apostolat entre els soldats, sense compartir ni les idees ni els projectes d'allò que defensaven. Potser per això, Sébastien Boulerot ens el descriu com una persona fanàtica, malvada i amb sentiments inhumans.

Avui en dia, amb les comoditats del segle XXI, la vida dels presoners de Cabrera ens és difícil d'imaginar. Racions rònegues per a quatre dies que es consumien en un. La impossibilitat física d'aconseguir camps de cultiu suficients per alimentar de manera adequada la població del penal. La manca absoluta d'eines. La carència d'habitatges adequats per fer front a les inclemències del temps. La manca de vestits i calçat. Tot això, a més d'altres elements, conduïren aquells éssers humans a viure situacions límits, on alguns pocs arribaren a practicar el canibalisme. També s'ha de dir que, aquests mateixos anys, per mor del cost de la guerra i per l'escassesa d'aliments per les males collites, en alguns pobles de Mallorca gent es moria de fam. De manera que no eren tan sols aquests presoners que vivien situacions extremes. Tot plegat ens presenta una imatge desconeguda de les Illes, relatada per un vell soldat francès, adobador de pells de professió. Aquest, després de tota una vida de sofriments, si l'emperador el cridés, assegura, fins i tot si li auguressin que havia de reviure els mals tràngols passats, tornaria a donar un pas al front i diria: endavant!