Inside Job del Partit Popular

Les darreres declaracions dels dirigents del PP quant al tema terrorista segueixen amb la línia de sempre, invariable, immutable: intentar trobar la més mínima fissura per tal d'anar amb un objectiu molt clar, la destrucció i dic això, la destrucció, del Govern. Resulta indecent l'estratègia opositora dels conservadors: sempre a l'aguait per trobar possibilitats noves amb els temes més espinosos, que haurien de ser considerats com a temes d'Estat, apareixen en l'agenda dels conservadors com a armes per llançat, sense miraments, a l'Executiu. González Pons, Cospedal i, de manera reiterada, aquest veritable profeta de l'apocalipsi que és José María Aznar, ens mostren el desastre cada dia, auxiliats per corifeus concrets: Mayor Oreja, quan es parla de terrorisme; Montoro, quan es parla d'economia; Mato, quan es parla de temes socials. Cadascun té una missió específica, orientada a aconseguir el desgastament socialista. L'estratègia, marcada des de Madrid, s'eixampla per altres indrets, fins arribar, igualment, a Balears. Aquí el missatge és igualment reiteratiu: Antich ho ha destrossat tot, no ha fet res condret i l'única cosa que cal reivindicar és el govern... d'en Matas! Així ho ha dit Bauzá, sense que li tremoli un múscul. Però endemés quan es tracta d'ampliar les seves ofertes, les seves possibles accions, el projectes de futur, la realitat que ens envolta, per boca dels conservadors és aquesta: el zero absolut. No plantegen res, no proposen res, no diuen res més que quatre llocs comuns, quatre frases fetes (davallar impostos, donar suport als emprenidors, i coses per l'estil). Però cap concrecció, cap mesura efectiva que es pugui veure, tret que sigui la desaparició de TV Mallorca...

Hi ha una mena d'Inside Job, el documental excel·lent que es passa aquests dies pels cinemes de Palma, en tota aquesta estratègia popular. Un plantejament de que les coses, des del punt de vist intern, són diferents de les que es poden comunicar al públic. Es diuen unes coses i es pensa que se'n faran unes altres. Només així es pot entendre el que està succeint, per exemple, a països on els conservadors governen, fent tot el contrari del que digueren que farien. Mirin sinó el que succeeix a França, a Alemanya, a Itàlia, a Gran Bretanya: tots els seus dirigents es presentaren prometent davallar impostos i un cert nirvana econòmic, per acabar pujant els tributs i desmuntant l'estat del benestar. Tot un full de ruta del que pot passar a Balears i Espanya si guanya aquesta gent, que té una mena d'agenda oculta que no gosa proposar de manera clara i que tot just indica en els seus enunciats més cridaners i mediàtics: la reducció d'impostos, aprimar l'Administració, reduir alts càrrecs, factors que poden ser molt respectable, però que duen poc a la resolució real dels problemes que tenen les societats balear i espanyola, necessitades, justament, de processos més clars i resolutius que preservin les capes més humils i que es plantegin tocar l'estat del benestar tan poc com sigui possible. Justament perquè aquest, l'estat del benestar, és la garantia que els més vulnerables, que són majoria, puguin surar en millors condicions en el decurs d'aquesta crisi.

Davant això, la posició del PP no pot ser més temerària: un discurs retòric, ple de tòpics i llocs comuns, substitueix propostes concretes, detallades, quantificades, que fessin possible conèixer de bon de veres què pretenen els conservadors a Balears, si poden governar. Els ho avanço: desmuntar tot el que tengui component social, desfer els avenços fets en polítiques educatives, sanitàries, socials i ambientals, i fer això que tan pomposament parlen: tornar el poder a la societat civil. Com si les administracions públiques fossin bolets estranys, desproveïdes de tota la seva funció clarament civil i aportadora de serveis.
El que deia: un Inside Job presideix les accions del PP. Ens agradaria saber més sobre l'agenda oculta dels conservadors, que intuïm per les seves escasses declaracions. Però la gent ha de saber què no anar a votar; no ser conscient de tot plegat ens pot conduir a fer que aquest Inside Job sigui, efectivament, massa clar i dolorós.