La llibertat de no escoltar

És difícil triar tema entre l'exuberància creixent de la televisió, però encara és més difícil si et plantes davant del programa d'Ana Rosa (Quintana, la 5). Què comentar-ne? La intervenció judicial que els ha caigut pel tractament que han fet de l'assassinat de la nina Mari Luz? ¿Les recents declaracions que hi va fer Júnior: "Si Rocío (Dúrcal) estigués viva ens donaria hòsties a tots"? ¿La cadena de favors que s'han empescat per solucionar -i de passada treure'n carnassa emotiva- problemes de la gent que es permet confessar a la televisió que els seus problemes són aconseguir un sopar romàntic o una piscina per als seus fills? S'atreveixen amb tot.

Ahir matí ens explicaren l'enfrontament (per problemes laborals) entre els bombers de Valdemoro i els antidusturbis, entre comentaris d'alt nivell polític per part dels seus comentaristes "per-a-tot", del tipus: "Tu no pots dir fill de puta a un guàrdia civil, per molt emprenyat que estiguis" o "No es poden apagar focs amb camions que tenen més de trenta anys, que m'ho ha dit un amic que tinc". Clar que ja ho deia Bob Marley: "La llibertat d'expressió du inclosa la llibertat de no escoltar".