Mitja Espanya ha anat a veure Torrente 4 mentre l'altra es pega tocs pel cap. Mentre escric aquest paper, són ja gairebé dos milions d'espectadors els que han vist la pel·lícula de Santiago Segura, la quarta entrega de la vida d'un policia mig proxeneta i molt barroer, José Luis Torrente, feixista i puter, criptohomosexual i sonat, la meravella espanyola més encanallada. ¿Per què tants d'escarafalls? Bigas Luna diu que això no és cinema sinó 'indústria', i la ministra de Cultura, també guionista, diu, amb una punta de menyspreu, que a 'Espanya hi ha espectadors per a tot'. Anem a pams.
He vist les tres primeres entregues de la saga. I faig comptes veure la quarta quan no hagi de pagar per fer-ho; l'Ajuntament de Santa Margalida fa la gràcia de fer cinema a la fresca durant els estius, a Can Picafort, i és allà on n'he vist gairebé totes les aventures anteriors. Aquest mes d'agost aniré a veure Torrente 4, i sé què hi trobaré, i no crec que hi hagi per fer-se els puristes: Santiago Segura té un talent fenomenal, és un humorista amb geni i visió i ha sabut fer diners, a més de crear un personatge poderós i significatiu, el qual, tanmateix, no és res més que una actualització del personatge fonamental de la literatura castellana: el Quixot de Cervantes.
Si Alonso Quijano (un vell sonat) volia ser cavaller i fer justícia, Torrente vol ser com els grans personatges del cinema policíac i d'acció, com aquells a qui han donat vida Bruce Willis, Stallone i, a un nivell fins i tot més tirat, Chuck Norris. I les pel·lícules, lluny de ser el nyap que voldrien els que tenen un talent inferior, són bones paròdies de cinema policíac, sàtires socials desfermades i grolleres, ni millors ni pitjors que les que han donat glòria i fortuna a l'ara mort (i genial) Leslie Nielsen. I és per això que el mateix Stallone va voler adaptar el fantasma a l'esperit dels EUA; el personatge és universal: totes les misèries ideològiques d'un país (des del lepenisme francès al republicanisme de Bíblia i revòlver nord-americà) poden abeurar policies de l'envergadura de Torrente. Per això, tant americans com francesos han comprat els drets del personatge.
El niño de Vallecas
25/03/11 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La conxorxa dels enzes.
No tenc res a dir de Santiago Segura ni del seu personatge Torrente. La veritat és que és una opció cinematogràfica com qualsevol altra. Però els comentaristes haurien d'usar les seves energies defensant altres opcions cinematogràfiques intel·lectualmen més arriscades per mirar que, en un futur proper, no només es salvin econòmicament les opcions clarament comercials.
Doncs que voleu que vos digui, a jo Torrente em fa riure. I crec que aquest es l'objectiu principal que es marca en Segura. A més, no es una justificació de res, més bé una critica ferotge als instints més baixos de la condició humana. De tota forma un apunt: en Torrente no crec que sigui una actualització del Quixot (si bé sempre es fa acompanyar per un Sancho Panza). Més bé es una adaptació de n'Ignatius Reilly, l'histriònic protagonista de La Conjura de los Necios de John Kennedy Toole. Si no l'heu llegit, vos ho recoman. Riureu per ses butxaques.
Primer Tomeu Martí. Ara Melcior Comes. Que els hi passa en els comentaristes del Balears que tots és fan "torrentistes"?