Aviba i l'escola

Quan jo era infant, cosa que equival a dir quan la majoria de vostès, lectors, encara no havien nascut, els quaresmers solien demanar-nos, a les multituds que omplíem les esglésies, que havíem fet de bo, nosaltres, per la humanitat o pel germà proïsme. Ens ho demanaven a crits, vermells com perdigots. I ens recordaven que aquesta mateixa pregunta que no sabíem respondre, ens la faria un Déu, més irat que ells, en el Judici Final. La gent més sensible patia d'insomni una pila de dies. Jo no, probablement perquè ja havia posat cuiro a infinitat de coses que fan referència al bé i al mal. Així i tot, vaig procurar oblidar-me'n per una qüestió d'equilibri ètic. Tanmateix, els records no s'esborren totalment i reapareixen, de manera inesperada. He recuperat la imatge que us he descrit, del quaresmer, en llegir a www.mundodiario.com que la presidenta d'Aviba, Sylvia Riera, ens demana, a cada un dels mallorquins, què hem fet per als turistes.

No gosa dir-nos que Déu pensa també demanar-nos explicacions, en arribar al Cel, però ens adverteix de la transcendència negativa que pot tenir per a l'economia de l'Illa el fet de tractar el turista d'una manera distant o, fins i tot, respectuosa a seques. Ja ho sé: algun de vosaltres voldrà dir-hi la seva i replicarà què té a veure, ell, amb els turistes, si fa de pagès o fabrica claus d'apanyar. Però comprendreu que molt, si accepteu fer una ullada al manual Riera. Escolteu: si els espais naturals (platges, carreteres, pobles, serra de Tramuntana, etcètera) són venuts al turista com una prolongació de l'hotel i que, per tant, forma part del paquet turístic que han pagat al seu país d'origen, és evident que els mallorquins i mallorquines hem de fer part del personal que està al seu servei. En conseqüència, en veure que s'acosta un turista o un grup de guiris és convenient improvisar el compàs d'un bolero o sortir-los a camí amb una llesca de pa amb sobrassada amb mel.

Que es crearà una situació una mica inusual i que probablement ens deixarà amb la sensació de no saber si ens hem excedit o hem fet curt...? És cert. Aquest desconeixement de quines són les pautes d'actuació adequades és el resultat d'haver viscut cinquanta anys d'esquena a la realitat. Tanmateix, Sylvia Riera se'ns revela com una llumenera al servei del comú i té solucions per a tot. Detecta la malaltia i recepta la medicina. De manera que, sense pensar-s'ho dues vegades, ha parlat amb Bauzà i amb Antich perquè, sigui quin sigui d'ells dos qui governi la propera legislatura, es comprometi a complementar els estudis amb una nova assignatura que es podria dir Hospitalidad Turística i que tindria la funció d'ensinistrar els nostres fills en l'art de fer capadetes i somriures servils. En fi...! No sé si els he dit que considero la senyora Riera altament perillosa per a l'autoestima col·lectiva i per a la intel·ligència de tots, i de cadascun dels ciutadans en particular. Doncs, ara els ho dic: em sembla un perill públic.