"Palmer sortí de l'estació subterrània de la Grand Central a la llum de les primeres hores del matí del dilluns i restà aturat durant una estona, mirant per damunt del cap de la gent que s'apressava cap a la feina, escoltant l'agut repicar dels tacons alts al llarg de la costa de Park Avenue, en la seva ascenció vers Murray Hill.
Una boirina baixa embrutava la llum del sol, que il·luminava els rostres abstrets i preocupats dels vianants, amb els ulls molt oberts, la mirada fixa, les boques lleugerament contorsiomades pels seus neguits íntims. Els llavis de les dones eren suaument vermellencs, com una ferida lleu; els fronts apareixien arrugats... Un rostre col·lectiu, de dilluns matí, que es posava de relleu, sense pietat, per aquella llum sense ombres, semblant a la d'un quiròfan. Palmer aixecà el seu maletí de cap de setmana i creuà cap a la banda oest de Park, cercant un taxi. Palmer i Burckhardt havien arribat aquell matí a la ciutat en tren, ambdós llegint el Times, fins el Bronx. Després havien agafar el metro i Palmer havia baixat a la Grand Central.
Allò, es va dir a si mateix, era tan típic dels banquers de la Costa Est com aquella forma puritana, quasi ridícula que tenia d'enfocar les qüestions del seu comfort personal. La conciència de Burckhardt li exigia que prengués el tren des de ca seva a Connecticut, només fins al Bronx, on per quinze centaus el metro el deixava a Broad Street. Palmer s'adonà que allò no tenia res a veure amb la conciència. Burckhardt li havia fet la impressió de ser la classe de persona que havia comprès feia molt de temps que arribava molt més aviat al districte financer amb el metro, i que agafant el tren al començament del trajecte s'assegurava un seient".
Quan Leslie Waller escrigué la novel·la The banker mancaven encara trenta-cinc anys per a la crisi que actualment es viu. La crítica que aquesta autora fa de Wall Street i dels homes que des d'aquell punt de les grans finances mundials volen fer personal fortuna, sense mirar els mitjans que cadascú fa servir, ens endinsa en la realitat que finalment ens ha duit al fracàs social i econòmic d'aquests moments. I és que ben sovint els escriptors tenen quelcom de profètic. Assistim doncs a la lluita aferrissada de tots aquests grans executius per l'hegemonia de les caixes d'estalvis sobre la Banca i al contrari, on personatges ansiosos de doblers, sexe i poder es trepitgen sense manies. A través de Woods Palmer veim una radiografia de tots aquests businessmen que ens han portat a un punt d'amargor vital mai experimentada des dels anys apocalíptics de la Segona Guerra Mundial.
Les ambicions bancàries (1976)
15/03/11 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.