Dents, cavalls i evolució

El títol d'aquest article no és original i de ben segur ho han utilitzat molts mitjans de comunicació d'arreu del món. Però tampoc no és d'ells i, si hem de ser rigorosos, ho hem d'atribuir a Charles Darwin, que fou el que va evidenciar la relació entre la morfologia de les dents dels cavalls i la seva evolució. El que ha publicat la revista Science aquests dies sembla una informació rellevant: exposa els resultats de l'anàlisi morfològica de més de 6.500 dents fòssils de cavalls salvatges, que daten en alguns casos de 55 milions d'anys enrere i confirmen la hipòtesi evolutiva de la selecció natural i el procés d'adaptació dels hàbits alimentaris a nous entorns causats pels canvis climàtics.

Curiosament, aquest títol fou el que donà nom a una conferència magistral que pronuncià un vertader expert en la vida i obra de Darwin. A més, anava dirigida al centenar de dentistes que pertanyen a la Pierre Fauchard Academy, els quals es reuniren a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, amb motiu de la reunió anual del 2008. Em va tocar a mi organitzar les jornades i per aquest motiu va pronunciar l'esmentada lliçó un bon amic, entusiasta dels cavalls, darwinista fins a la medul·la i assabentat dels coneixements odontològics que personalment vaig procurar-li. No pot ser altra persona que el catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de les Illes Balears i acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina, Francesc Bujosa. L'èxit hi era garantit i així va ser.

La investigació publicada aquests dies en la prestigiosa revista científica i que alguns ja sabíem analitza el desgast dels molars dels cavalls al llarg de milions d'anys i és fruit de la col·laboració de Florent Rivals de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i la Universitat Rovira i Virgili, juntament amb dos equips especialitzats dels Estats Units, el New York College of Osteopathic Medicine i el Bay Path College.

Les restes dentals dels cavalls salvatges estudiades es corresponen a 222 poblacions i grups de diferents zones geogràfiques, procedents de les planes de l'oest dels Estats Units i de més de 70 espècies extintes d'aquests animals. La morfologia i l'evolució d'aquests queixals fossilitzats suposen el millor paràmetre per a l'estudi del tipus d'alimentació d'aquests cavalls procedents de Wyoming, Colorado, Dakota del Nord i Califòrnia i es conserven, la majoria, a l'American Museum of Natural History.

Els cavalls salvatges originaris de les planes nord-americanes es van extingir fa uns 10.000 anys com a conseqüència de l'últim període glacial. Estaven dotats d'una dentadura bastant més arrodonida i desgastada que la dels equins actuals. La supervivència de poblacions de cavalls en l'actualitat es deu al fet que alguns d'aquells exemplars sorgits a Amèrica del Nord van marxar a altres continents a la recerca de millors condicions meteorològiques i alimentàries per viure.

L'estudi dels relleus de les cúspides molars aporta gran informació sobre diferents tipus d'alimentació. Les primeres poblacions de cavalls vivien a la selva tropical amb molta calor i s'alimentaven de fruites especialment, de manera que les seves dents eren poc desgastades. El canvi en el clima es va produir fa 20 milions d'anys, després d'un marcat canvi climàtic que va fer proliferar a Amèrica del Nord praderies de gramínies. Aquestes plantes van anar guanyant el terreny en extensió als grans arbres i arbusts d'èpoques anteriors, i es caracteritzen per contenir gra i partícules minerals abrasives que desgasten i aplanen les puntes de les dents.

A part, els investigadors han comprovat que els canvis dentals no són immediats, sinó que tarden almenys un milió d'anys a consolidar-se després d'haver-se produït un canvi climàtic, cosa que es tradueix en unes 100.000 generacions. Les successives etapes van provocar l'aparició de diferents tipus de vegetacions i, com a conseqüència, de noves dietes a les quals els equins van haver d'acostumar-se per sobreviure. La investigació publicada en la revista Science reforça les teories de la selecció natural de Darwin.

L'estudi es deté fa uns 10.000 anys, quan els cavalls salvatges van desaparèixer al costat d'altres grans mamífers, com els mamuts, en una famosa extinció les causes de la qual encara no estan aclarides. Els cavalls actuals tenen una corona dental més alta, també pels canvis en l'alimentació. Si quan van aparèixer les pastures els seus molars no s'haguessin fet més grans i resistents, l'animal hauria hagut de fer grans esforços per tallar i mastegar les fulles i hauria pogut perdre les dents cap a una mort sense remei.

El registre fòssil dels cavalls és molt ampli. Això va conduir Thomas Huxley, estret col·laborador de Darwin, a utilitzar-los per defensar la teoria de l'evolució, de manera que els cavalls es van convertir en un exemple clàssic de canvi evolutiu per selecció natural. Aquesta teoria considera que, per selecció natural, sobreviuen els qui tenen més capacitat per adaptar-se a l'entorn, moltes vegades modificat pels canvis climàtics que, entre altres aspectes, han afectat l'alimentació.