Som una raça dreturera i forta

Segons l'estudi Mobilitat humana i sostre de població: fins on pot créixer la nostra població?, d'en Pere A. Salvà Tomàs, de la Universitat de les Illes Balears, que va sortir el novembre passat, a les Balears, l'any 2003, hi teníem 126.505 estrangers empadronats, els quals suposaven un 13,35% del total de la població de llavors. L'any passat, n'hi teníem 241.704, que suposaven un 21,87% de la població total. Tot això sense tenir en compte la immigració espanyola, que, tot i que aquests anys ha anat davallant, suposa devers un 20% de la nostra població.

Si feim números, del 2003 fins avui s'ha produït un augment d'un 8,52% del total d'estrangers a ca nostra. Idò bé: segons l'estudi de l'Institut d'Estadística del Govern, que va presentar despús-ahir na Margalida Tous, Directora General de Política Lingüística, hem passat d'un 50% l'any 2003 de població que vivia en català, a un 47,5% que hi vivien l'any passat. Si ens posam a fer el ploricó, haurem de dir que els qui vivim en català hem reculat un 2,5% damunt el total de la població. Ara bé: si tenim en compte que l'augment de població estrangera no ha estat aquest mateix 2,5%, sinó el 8,52% que he apuntat fa una estona, resulta que, si anam endarrer de bravejar, podem treure pit i dir que la diferència, és a dir, un 6,02% de la nostra població, són estrangers que s'han incorporat al català. Un avanç que hem aconseguit malgrat la brutal allau immigratòria d'aquests darrers anys i sense política lingüística favorable al nostre recobrament. Fins i tot, malgrat la política lingüística contrària al nostre recobrament que patírem el temps del quadrienni negre 2003-2007 d'en Jaime Matas.

Fins i tot amb tota aquesta gentada que ha immigrat, sense tenir cap mitjà audiovisual que faci gens de mallorquinisme ni catalanisme, i amb un fester de mitjans audiovisuals i escrits que no s'aturen de fer espanyolisme, resulta que tot un 65,6% dels enquestats respon que la pròpia de les Balears és la catalana i només un 10,9% es pensa que ho és l'espanyola.

Per afegitó, resulta que, fins i tot dins aquest context tan brutal d'immigració desbordada i de colonialisme mediàtic, si destriam les dades per edat, aquests números mostren que més del 90% de la població entre els 15 i els 19 anys té un coneixement ple del català, és a dir, que l'entén, el parla, el llegeix i l'escriu. Un futur esplendorós, podríem dir, si agafàvem la mateixa calculadora amb què els hispanistes fan números per arribar als "trescientos", o "quinientos" o no sé quants de "millones". La seva calculadora no té aturall, només suma i multiplica. Tant si allà on van a calcular, els enquestats viuen plenament en espanyol, com si només el saben una mica. Hi afegeixen tots els catalanoparlants, tots els bascoparlants, tots els indígenes sud-americans, tots els anglosaxons del sud dels Estats Units d'Amèrica i, fins i tot, els filipins, que ja no parlen espanyol. La calculadora catalanista, en canvi, està empernada: només resta i divideix. Va alerta a comptar sense manies com a catalanoparlants els qui el saben maldament no el facin servir tot el dia. Eixampla el cor sentir a Manacor mateix segons quins nins marroquins comunicant-se en la nostra llengua. Els àrabs i els berebers, si no han passat per l'escolarització marroquina, que és en francès i en àrab, no s'entenen entre ells. I, per entendre's, fan servir el català mallorquí. No tengueu ànsia: no en sortiran, no, d'enquestes, que reflectesquin aquesta realitat tan bona i tan positiva.

Jo no dic que ens hàgim de posar a pegar bots d'alegria ni que ens hàgim d'engatar de bravegera, com fan els hispanistes. Ara bé: el vici de fer el ploricó per sistema, que duen aferrat tants dels nostres, embafa. No som allà on voldríem. Però tampoc som allà on ells voldrien que fóssim. No podem badar. Però tenim remei. Bono, si en tenim!.