Sobre estratègies per al benestar

Els doblers no fan la felicitat, sentíem dir altre temps. Ara ja no es diu tant. L'enfollida cobdícia humana es dispara quan té l'oportunitat de triar. Haureu observat que tendim a fer sinònims felicitat i diners. El rànquing planetari per excel·lència és el dels homes més rics del món segons els còmputs de Forbes.

Però no tothom comparteix els mateixos mals. Al regne de Butan es va mirar de construir el concepte de Felicitat Interior Bruta, que substituiria o almenys modularia el de Producte Interior Brut. Se'ns hi ve a dir, en un resum un poc abrupte, que els fets econòmics no haurien de mesurar el grau de benestar de la societat. Dit així, s'entén perfectament. Els indicadors econòmics són un element sens dubte rellevant, però molt relativitzable -com ho és, també, el mateix concepte de felicitat: tant que el mot amb què el designam ens pot arribar a produir urticària.
D'aquestes qüestions tractava un documental emès recentment per alguna televisió. Feia un ample recorregut pel regne de Butan, entaforat con un niu d'àguiles a la serralada de l'Himàlaia, baixant en pendent de vertigen des de prop dels 8.000 metres d'alçada. Si el documental tradueix una part significativa de la realitat del país, hauríem de concloure que, per moltes circumstàncies, l'angoixa que suporta aquella gent és molt més bona de carregar que no la que pateix l'home dels països dits desenvolupats. Ja comprendreu que, en tractar-se d'un tema tan vaporós, entrar en comparacions no sigui atractiu per al comentarista.

No m'estaré de ressenyar, però, les paraules d'un home d'aquelles altures, que, tot i reconeixent que la vida del treballador del camp en un país muntanyós és dura, es recompensava cada dia amb la recerca de bellesa per endur-se'n a casa: la llum daurada regalimant pels sembrats, la formació de les espigues als arrossars, el cant dels ocells i el brogit dels rius. O una bona notícia per a la seva família, el seu llogaret, el seu país.

Em va emocionar l'actitud d'aquest home, i també us hauríeu emocionat si servidor hagués estat capaç de transmetre-us el bagatge de bondat que transportava. Seria fàcil aplicar-nos la recepta aquí, enmig del renou i la fúria de la nostra particular contemporaneïtat, si no fos que, en realitat, no es tracta d'una recepta de prescripció més o menys codificada. No us passarà per alt que una estratègia tan senzilla per a capturar instants de benestar espiritual no s'improvisa. Però sens dubte val la pena mirar de viure millor temptejant-ne les possibilitats.
Avui, per exemple, us propòs que tragueu el major profit a la notícia joiosa que ens arriba de l'estat d'Illinois, als EUA: S'hi ha abolit la pena de mort, gaudeamus igitur.

(PD: Després d'alguns anys d'avançar en la recerca del benestar per la via d'una conformació més espiritualista dels valors, a Butan tot plegat trontolla com a conseqüència de la indefensió de la gent davant l'envestida dels canals de televisió: l'enemic a casa. No és per acabar malament el conte, però no em negareu que en rebaixa la invitació a l'optimisme.