Volem veure TV3

No fa gaire setmanes que vaig fer un article en què denunciava que la implantació de la TDT ha significat una minva del percentatge de canals televisius en català. I alertava del perill que la cosa encara pugui empitjorar si, tal com ens amenaça el Partit Popular, en el futur ens tanca Televisió de Mallorca i retorna el bilingüisme a IB3.
A València encara van més lluny. A més a més de tenir un Canal 9 bilingüe, i al servei del partit del govern, que també, ara, després d'anys i panys de provar-ho, han aconseguit que els seus ciutadans no puguin sintonitzar TV3. L'amenaça de multa milionària ha obligat ACPV (Acció Cultural del País Valencià) a tancar els repetidors que feia molts d'anys que s'havien instal·lat gràcies a les donacions de milers de ciutadans, d'una manera similar a com ho va fer Voltor aquí a les Illes Balears.

De res ha servit el conveni de reciprocitat acordat entre la Generalitat de Catalunya i la Generalitat valenciana. El Govern de Francisco Camps ha promogut una norma feta expressament per anar contra la recepció de TV3. Una norma que sembla que té una dubtosa legalitat ja que, segons els missers d'ACPV, envaeix la legislació estatal, per la qual cosa ja l'han recorreguda davant el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia. Tanmateix, independentment de la seva legalitat, es tracta d'una mesura injusta per molts de motius.

En primer lloc, perquè el fet que una cadena televisiva es pugui sintonitzar no obliga ningú a veure-la, ni tan sols a sintonitzar-la. Només la veu qui la vol veure. Per tant, es tracta d'una mesura que ataca un col·lectiu ben determinat: el d'aquells als qui agrada la televisió catalana i no afecta ni poc ni gens els qui no la volen veure. Els perjudicats són només els qui volen gaudir d'una oferta més en la seva llengua pròpia.

En segon lloc, la recepció de TV3 no produïa cap despesa a les arques de la Generalitat valenciana. Eren ACPV i els ciutadans que havien sufragat la despesa de la seva pròpia butxaca els qui se'n feien càrrec. En certa manera, el tancament es pot considerar com una expropiació en tota regla. És ver que no s'enduen els repetidors, però no els deixen funcionar, malgrat el que costà la seva instal·lació.

En tercer lloc, és injust que en un món cada cop més globalitzat es puguin veure canals de tot el món, però es posin traves a rebre els de més a prop.

En quart lloc, no hi ha dret a escapçar d'aquesta manera la pluralitat informativa. És evident que el motiu principal del boicot a TV3 és ideològic. Camps i companyia no poden consentir que els valencians s'adonin que hi ha una altra manera de fer una televisió autonòmica, on la llengua pròpia serveix per a qualsevol programa, on les notícies són tractades des d'un enfocament diferent, on es fan programes que no són només pa i circ.

Però la culpa no és tota del Partit Popular. El PSOE també en té part. El Govern central no ha mogut un dit per aturar la malifeta. És més, ja fa una partida de mesos que la mesa del Congrés té una iniciativa legislativa popular damunt la taula que, en cas d'aprovar-se, legalitzaria la recepció de TV3 al País Valencià i a les Illes Balears. No tan sols la legalitzaria, sinó que obligaria a facilitar-la. Una iniciativa que van aconseguir centenars de milers de signatures. Però la tenen aturada i, a hores d'ara, ni tan sols l'han duita a debat. Així anam.