Matas i l'òpera

Jaume Matas es posà en evidència per la manera com es defensà d'algunes acusacions, especialment les referides al seu enriquiment. L'expresident no ha aclarit d'on surt la seva fortuna ni té gens d'interès d'explicar com ha reunit les garanties per eludir la presó. Si no hagués presentat la fiança de tres milions d'euros i hagués entrat en el centre penitenciari com a preventiu -d'on hauria sortit, molt probablement, unes setmanes després-, hi hauria alguns dubtes sobre la rigorositat el procediment judicial. Però aquests temors no han existit ni tan sols en el propi Partit Popular, i es dóna per cert que el jutge i els fiscals actuen amb exemplaritat.

Tanmateix, i en el cas de l'òpera de Calatrava, les percepcions són ara diferents. Matas ha pres la iniciativa quan ha demanat per declarar i ho ha fet, es diu, amb contundència. Si la contractació de l'arquitecte estava viciada per irregularitats, era als tècnics a qui pertocava advertir-les; i si es podia fitxar l'arquitecte de manera directa per decisió política, la causa judicial no té sentit, perquè els retrets sobre la conveniència del projecte o del seu cost difícilment poden tenir la categoria penal que aquí s'investiga.