Una societat Alerta i desconfiada

És el títol d'un llibre editat per la Fundació de Caixes d'Estalvi (FUNCAS). Resultat d'una investigació, finançada per l'esmentada entitat, sobre les opinions dels espanyols adults (de 18 a 75 anys) sobre la crisi econòmica que vivim. Sobretot, l'estudi es fonamenta en dues enquestes realitzades els mesos de setembre/octubre de 2009 i octubre de 2010. I el resultat d'aquesta radiografia, elaborada pel catedràtic Víctor Pérez-Díaz, també president d'Analistas Socio-Políticos, i Juan Carlos Rodríguez, investigador, fou presentat en públic de la mà de Rodrigo Rato. Ja saben, l'exesperança blanca d'alguns, l'exdirector gerent de l'FMI i avui president de Caja Madrid. El proppassat 16 de gener, el diari ABC es va fer ressò de la presentació del llibre, per la qual cosa va publicar una entrevista al catedràtic un pèl pintoresca. El treball posa damunt la taula una sèrie d'opinions que potser no agradaran a alguns polítics, però que, si fa no fa, no estan gens desencaminades. Entre d'altres, assegura que el 88% dels enquestats no es fia dels polítics.

Els veu com a persones que lluiten més per aconseguir el Poder que per treballar pel bé comú. A més, opina que són uns privilegiats i, en conseqüència, no pateixen la crisi en les seves pròpies carns. El 78% dels enquestats no aprova la gestió del Govern de Madrid. Però, només el 25,2% creu que el PP ho faria millor. A judici del 62%, el president Zapatero no sap ben bé d'allò què parla. Però, Mariano Rajoy en surt gairebé tan mal parat, amb un 59,2%. Els sectors més castigats per la crisi són els dels joves i els immigrants. L'estratègia que usen els joves per poder superar aquesta situació és la xarxa familiar, l'economia submergida i el treball temporal.

La mateixa que usaren en la crisi anterior del 1994, on en el seu primer trimestre la taxa d'atur arribà a la xifra rècord del 24,5%. Pel que fa als immigrants, a la crisi del 1994 representaven un 1% de la població. Ara, el 12,2%. La seva taxa d'atur avui se situa en el 32% i, majoritàriament, no compten amb una xarxa familiar al nostre país. Probablement, són les persones que pitjor s'ho passen. A més de l'anàlisi i resultat de les enquestes, comptem amb les valoracions que fan el autors. Aquestes, com és de suposar, ja són més discutibles. Però, no és ara un moment d'entrar en disquisicions. És un llibre recomanable. Com tots, enfocat des de l'ampit de la seva talaia ideològica. Ara bé, de qualsevol punt de vista podem aprendre. I més si és seriós, com n'és el cas.