Panorames polítics

El panorama polític a Mallorca i a la resta de la Mediterrània es complica dia a dia. A Egipte l'exemple de l'ocupació de la plaça Tahrir ha servit per derrocar un estat dictatorial que perdurava després de trenta anys. Aquest exemple de protesta s'ha estès a Tunísia, on ja es demana la dimissió del Govern. A Bahrain la petició de reformes no cessen. A Líbia, la repressió de les protestes ja han generat dos-cents morts. Al Marroc ja comença a alçar-se la veu per demanar democràcia. En definitiva, el sud de la Mediterrània s'està alçant mentre el món occidental encara no sap com reaccionar. Sigui com sigui, els dictadors dels països esmentats, ara en tela de judici, eren agradablement rebuts a la Moncloa, a la Zarzuela i a la resta de residències de caps d'Estat o de govern.

I aquí és on ens podem demanar: per què no fan el buit a aquests dictadors que tenen els seus pobles a pa, aigua i manca de llibertat? Per què no hi ha un acord internacional per rebutjar aquells que no actuen de manera democràtica? Potser són preguntes massa ingènues que es responen fàcilment: hi ha massa interessos econòmics en joc. I és que no oblidem que per damunt les persones hi ha els interessos dels estats (també els de l'Estat espanyol), els interessos sobre els bancs de pesca, els interessos territorials, els interessos sobre els pous de petroli, els interessos sobre les transaccions comercials, els interessos, finalment, econòmics. Al món, doncs, encara el mouen -potser ara més que mai- els poders econòmics.

No penseu, però, que aquesta és una proclama anticapitalista; aquesta és, sobretot, una proclama antiincoherència, anticinisme i antihipocresia.
A Mallorca, en canvi, sembla que mentre per un costat se simplifica el panorama electoral, per l'altre es complica. Aquest cap de setmana PSM i Entesa per Mallorca han aprovat fer un front comú a les properes eleccions. Finalment, el seny s'ha imposat a ambdues parts i el nacionalisme d'esquerres no es mostrarà amb tanta fragilitat el maig. Sigui com sigui, el retorn a la situació d'ara fa cinc anys ha estat difícil. Potser si poguéssim mirar enrere, tots plegats ens hauríem pogut estalviar haver obert una ferida massa grossa dins el nacionalisme. No sé si es possible recuperar el temps perdut, però si sé que Biel Barceló, Biel Huguet i les seves respectives agrupacions han fet el que s'havia de fer, el que molta de gent demanava i el que el sentit comú indicava. Ara, potser però, no hi ha prou. Probablement encara falta sumar més amb la incorporació d'Esquerra, perquè només la suma pot ser la solució per seguir tenir presència a les principals institucions. Les enquestes pinten bastos i, encara que només fos per estratègia, fins i tot el PSOE hauria de reflexionar sobre què s'ha de fer, com a mínim, a Palma. Veurem...

D'altra banda, la Lliga Regionalista, de Jaume Font, sembla que ha començat a inquietar el PP. Segons diuen, les enquestes asseguren que Font pot endur-se fins un 10% dels vots del PP. Sí, sí, un 10%! Us imaginau si s'integrassin a la Lliga persones que, de manera natural, tothom veu a prop de les postulacions de Font, com Catalina Cirer? A mi no em queda cap dubte que a Palma podria aconseguir no menys de quatre regidors. I us imaginau que passaria si, a més, fessin una coalició amb UM? D'una manera o d'un altra, el Partit Popular té motius per estar preocupat, perquè Font pot moure-li la cadira que sembla que ja té segura. El futur immediat es posa interessant i d'una setmana a un altra el panorama polític pot fer un gir de 180, o de 360 graus... Qui ho sap?