Què oferim?

Les revoltes en el món àrab han topat de morros amb la realitat d'uns sàtrapes que pretenen l'exemplaritat del crim per apagar-les. Europa, noquejada i sense nord, emet bones paraules mentre fa comptes sobre l'allau d'immigrants que poden crear i l'increment del preu del petroli. Ridícul, però normal. No hem sabut ni volgut fer bandera d'allò que ens defineix, la llibertat i l'estat solidari del benestar, i ens hem presentat en la resta del món calculadora en mà. Hem cregut que el nostre benestar depenia més de la complicitat amb dictadures, que afavorien sucosos negocis i repressives contencions, que del benestar del món que ens envolta.

Miserables comptables sense la grandesa d'exportar el nostre benestar, ara ens trobam enmig d'enlloc. La realpolitik basada en interessos econòmics ha erosionat el far social que érem i, de passada, l'orgull de ser-ho. És clar que l'estat social del benestar és un producte de la socialdemocràcia de postguerra i ara l'esperit dominant és el neoliberal que fa prevaler l'individu i renega del que és comunitari. Si hem d'oferir qualque cosa, convendria començar per saber el què.