Aquest vell pare agonitzant (1941)

Sense misericòrdia, sense justícia, sense caritat, es fa per al món la guerra. Doncs la guerra és cosa d'aquest món i per ell i per a ell es fa. Aquest món, aquest món de guerra, de destrucció, d'odi, és el món, la figura passatgera del qual, potser per darrera vegada, està en la seva mentida de mort al davant de l'ancià Pare agonitzant, al davant d'uns ulls que ja no podran veure'l clarament, al davant d'unes orelles que gairebé podran sentir el bàrbar renou de les seves armes. Però les armes són a prop de la seva mansió pacífica. A l'altre costat dels seus murs, en el llindar mateix de la porta. I són aquestes armes mortals, negadores de Crist i de la seva Església, enemigues de Déu, les que sense caritat, sense misericòrdia, duen a sang i foc, pel món, la seva terrible injustícia imperant. L'imperi de la injustícia del món anticristià: la mentida mortal del món.

I són aquestes armes les que envolten el vell Pare agonitzant: les que posaren un cercle de ferro per tal de separar-lo dels homes, de tota la humanitat cristiana; les que impedien que es pogués arribar a la seva porta; les que ofegaven en els llavis si més no en el cor dels cristians, abans de dir-les, qualsevol paraula veritable d'amor, de caritat, de misericòrdia i de justícia. I era necessari parlar lluny d'aquells murs, de la seva Roma, de la Roma d'aquest món, d'aquesta Roma, per a descobrir la impostura mortal que els servidors d'aquest món, traint el seu Pare, llençaven com a poma de discòrdia permanent entre els seus fills. Paraules falses, mentideres: d'odi, d'injustícia, d'ignorància. Paraules contra tots els pobles de Déu. I eren aquelles paraules, que es digueren seves, de l'ancià Pare agonitzant, les mateixes paraules mortals amb què es traça. I eren paraules falses, mentideres, perquè mentien i falsejaven callant la veritat de la guerra i dels autors i responsables de la guerra".

És la paraula, la veu de José Bergamín (Madrid, 1895-Sant Sebastià, 1983), advocat i escriptor. Fundà la revista Cruz y Raya (1933-1936) d'orientació republicana i catòlica. En acabar la Guerra Civil, va estar exiliat a Mèxic i a Uruguai. Decebut de l'Espanya que li havia tocat viure, proposava la tesi que sosté que la inserció de les estructures clericals en el si de l'Estat suposa l'allunyament de l'Església de les bases del cristianisme. Defensava un cristianisme popular, allunyat de la doctrina franquista, i criticava obertament aquella trista situació del "nacionalcatolicisme", aquell maridatge de l'Església i el Règim, encapçalat per un Déu de les Victòries, al qual Franco entregà en una solemne cerimònia la seva espasa. Un Déu militarista i de dretes, evidentment, que va cap dret a la seva decadència. No nega Bergamín que hi hagué persecució religiosa, però tampoc oblida que Jesucrist llevà l'espasa de les mans de Sant Pere.