La Casida de Burton (1880)

"El remordiment, és a dir, el penediment, era un dels quaranta-dos pecats mortals dels antics egipcis. 'No t'has de corsecar', diu el Ritual dels morts, la justificació negativa de l'ànima o esperit. Hem agafat en préstec l'examen competitiu dels xinesos, i en aquests dies morbosos de feble introspecció i retrospecció, podríem aprendre de la saviesa dels antics robusts khemites. Quan diu 'abjura del perquè i cerca el com' es refereix a la vella diferència escolàstica de la demostratio propter quid, és a dir, per què és una cosa, en contraposició a la demostratio quia, és a dir, que una cosa és. El gran home acabarà essent immortal com exposa Shakespeare en el seu noble sonet. ('I un cop morta la Mort, ja no hi ha més morir'.) Com els grans pagans, el poeta El Haji sosté que l'home va néixer bo, mentre que el cristià, turmentat per les coses divines, s'aferra a la reconfortant doctrina del pecat innat. D'allà prové el principi universal que l'home ha de fer el bé per guanyar l'aquí i el més enllà. És l'egoisme il·luminat que diu: 'Actua bé i n'obtindràs un interès compost en un estat futur'.

L'al·lusió a la paraula 'teista' significa, aparentment, que els partidaris d'una deïtat personal han de creure en la presciència absoluta de l'omniscient, tant en qüestions particulars com generals. L'imperi de la Llei emancipa l'home i les seves excepcions són els buits que deixa la seva ignorància. La queixa per la flor caiguda ens recorda les Lamentacions de l'autor antoibramànic Pathira-Giri Yar quan diu: 'La il·lusió mor, la ment no mor encara que la carn hagi mort i desaparescut'. El Nirvana, 'mom' n'he dit, és l'extinció parcial de la fusió en el Suprem, que no s'ha de confondre amb el Parinirvana o aniquilació absoluta. A més, en el primer la mort fa néixer un nou ésser, l'encarnació del karma, accions, bo i dolent, realitzat en les innombrables eres de la transmigració."

És part de l'epíleg de Sir Richard Burton (1821-1890) a la seva obra Casida. Paradigma d'aventurer romàntic il·lustrat, explorà no només els països de l'Orient, sinó també la concepció que aquests tenen sobre la vida i la mort. S'endinsà en totes aquelles societats i totes aquelles religions. Després de peregrinar a la Meca, escriví i publicà l'esmentat llibre, que és un llarg poema en el qual, tot seguint el mètode d'ensenyament sufí, investiga la natura de l'home, com bé explica en els versos: "Ara segueix el teu camí amb la cara serena,/ no tenguis por de contar la teva humil història:/ la remor del vent del desert:/ el dringar de la campana del camell."
Richard Burton era un home d'atlètica aparença física, alt, bru, que havia passat per diverses professions: militar, científic, antropòleg, agent secret de l'Imperi britànic i, com ja hem dit, explorador i escriptor.