Tres diaris ho han assegurat aquests dies. Que Zapatero es retira. Que serà substituït per Rubalcaba i que serà el veterà socialista qui encapçalarà la llista per Madrid, i, per tant, serà candidat a la presidència del govern després de les pròximes eleccions generals, que se celebrarien bé quan toca, març de 2012, o, segons com vagi el desastre econòmic, en el darrer trimestre d'enguany. L'avançament d'urnes es podria precipitar en funció de si el "millor sistema financer del món" (una de les moltes mentides paranoiques de Zapatero, 2008) esclata els pròxims mesos o no, entre altres riscs econòmics que tenim; qualsevol és creïble, atès el desastre.

Tornem, però, a la política de partit. Rubalcaba de candidat. Sens dubte és una operació imprescindible. Ja fa molts, molts de mesos que servidor va escriure aquí que si el PSOE no es lleva de damunt Zapatero, el pitjor president de la història democràtica d'aquest país acabarà amb el PSOE. Pareix que ho han entès, els socialistes. És l'única manera de no sofrir un resultat apocalíptic que podria posar fins i tot en perill l'existència del partit. Hi ha enquestes que detecten la possibilitat. Res semblant s'havia conegut d'ençà de la catàstrofe de la UCD. Si es confirmàs una transferència de prop d'un milió de vots del PSOE al PP, més uns ignots centenars de milers o milions de sufragis socialistes que anirien a l'abstenció, el resultat, en forma de diferència de vots i escons entre conservadors i PSOE, seria en efecte de magnituds bíbliques. Aquesta és la opinió -suportada sobre enquestes, que no s'han fetes públiques, tot s'ha de dir, la qual cosa dóna un punt de desconfiança- que defensen alguns socialistes, com per exemple els que envolten Guerra i la seva fundació.

D'acord que no són de la corda de Zapatero, però és que prediccions d'aquesta mena no s'havien produït mai. Per tant, la situació pels socialistes és, com a mínim, per preocupar-se. I si es produís un tsunami electoral així, el PSOE correria posteriorment seriós risc d'esclatar. En aquest sentit, idò, Rubalcaba és un bon relleu perquè podria ser un efectiu tap per evitar que es produís la catàstrofe. Els socialistes saben que perdran, però si almanco no hi hagués massiva transferència cap el PP i cap a l'abstenció per ventura els conservador no guanyarien amb majoria absoluta. La qual cosa pareix, ara per ara, ser l'únic objectiu.

Tot això té sentit, però el que no s'entén de tot el que es publica sobre la "segura" retirada de Zapatero és que si, en efecte, el lleonès tengués decidit immolar-se, per què ha d'esperar que passin les eleccions de maig pròxim? No seria més lògic, com li demanen els responsables regionals, inclòs Francesc Antich, antigament zapaterista, que ho anunciàs aviat, abans de les eleccions de maig, per intentar no arrossegar rere de la seva inutilitat els que corren el seriós risc de rebre en el seu cul la potada que tots voldríem -excepte, naturalment, els disciplinadament ideologitzats- pegar a Zapatero?

Si aquest homenet s'ha de retirar, faria un gran favor als seus companys si ho anuncia com més aviat millor. En tot cas abans del 22 de maig. Si no ho fa així, ben bé podria ser perquè d'intencions de retirar-se, cap ni una. En aquest cas se'l haurien de llevar de damunt amb aigua bullint a pressió perquè, si no, el desastre estaria assegurat.