Se'm fa difícil imaginar cap situació més complicada per a UM després de la resolució del jutge Morell d'ahir. Ni en el més pervers dels plans no podia pensar-se una resolució que resolgués tan poc. Una mesura cautelar que tècnicament no ho és però que és qualque cosa més que sortir net del despatx judicial. Un poc sospitosa de delinquir -suficient per a demanar control quinzenal de moviments- és una fórmula semblant a un poc embarassada, que estranyaria a tothom.

El pitjor no és la cara de Julve, sinó la que ens queda a tots quan llegim l'interdicte, que jurídicament pot ser impecable (o no, però no ho sé), però socialment sorprèn aquesta dèria per cercar l'excepció. Ara que els polítics amb vocació d'honorabilitat havien situat la retxa vermella en les mesures cautelars, surt un jutge i situa la imputada fent equilibris sobre la mateixa retxa, talment ens volgués dir que la classe judicial és per sobre del comú dels mortals i que poc o gens els importa afegir fum a la boira que ens ofega en lloc de donar llum. Potser és això el que volen: aparèixer com a esperits purs, allunyats de la societat que els paga.